 |
| (Imatge pròpia) |
EL MATÍ
A Carme Linares
i Rafel Torregrosa
I a Ginesta
I
En començar a dir-me,
a anomenar-me, a ser,
a desxifrar riuades
de mots buscant-se en ordre,
he reparat, abstreta,
en el color magnífic
del matí.
Estic encara nua i els reflexos
del sol –sembla un ocell
oníric– em transformen
la carn en força mítica.
Moment d’incertitud.
Retrobe cega, però, la calentor
benigna de la llum, que indiferent
es tomba sobre el món.
Moment en què el miracle
es dóna.
Òbric els braços, els alce
per retallar-me en arc
o arbust i recollir-ne
la pau, aquesta pau
–que tant envege–
de la natura sòlida, perpètua.
Lola Andrés
Jocs de llum
Ed. Bromera, 2006
Entrades
