EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Retrat. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 de juny del 2026

[TANTES VEGADES HE PENSAT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tantes vegades he pensat

que s’erren els qui diuen

que era tot un senyor, el meu pare,

avui un home en un retrat.

 

És un dibuix d’un amic seu,

a la lleixa de la xemeneia,

al costat d’un rellotge, no pas

com el de la tia Helen eliotiana.

 

Els senyors, si no m’erro,

són persones molt ben educades,

i morir és una grolleria imperdonable.

Més encara quan no tocava.

 


Marta Pessarrodona

Re(visions)

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 23 d’abril del 2022

RETRAT

(Dibuix de Laura Díez, que acompanya el poema)

RETRAT

 

La maga arrossega una llamborda podrida

Arrenca suors d’amor i s’enfolleix perquè ho vol

Tanteja per portals de mica en mica I dorm

Fins que el sol o la xicalla l’espenten a la mar

Viu com cal: treballa i tot... mocadors de paper

Venuts a les finestres dels cotxes fantasma

i regala un somriure

Li donen tabac de franc i algunes besades també

Pon, tresca, riu i malbarata desitjos de bona femella

És guapa, sobre manera, algú li donaria un regne,

Jo tot lo meu.

 

Inspirat en el venedor de mocadors del carrer Teulada

(quina cosa més estranya...estic escoltant un afilador).


Victòria Cremades

Les amúsies

Editorial Neopàtria, 2016

Més sobre l'autora, ací

divendres, 3 de juliol del 2020

[UN QUADRE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

un quadre
que ningú
no ha penjat

un retrat
que a ningú
no representa

mes ha passat
un temps
tan valuós

informant tothom
d’una submisa
insistència

hi ha rastres
d’allò que no som
que ens eternitzen.


Alfons Navarret
Dies de pols i pintura tendra
Ed. Pont del Petroli, 2017
Més sobre l'autor, ací

diumenge, 25 d’agost del 2019

PRÈCLUM


(Carles Hac Mor)
Prèclum*

Si la mort l’ésser arrabassa,
roman la pensa, vida dels seus escrits,
l’aura batega, ell generós preval
en el record de tots els influïts.

Semideu que mort ultrapassa,
el seny subvertit,
deessa raó ha transgredit,
en una aposta existencial.

Intel·ligent és l’home amb un no decidit.
Pregona riallada, d’ampit universal,
d’un mestre del contrasentit.
Carles Hac Mor en estança i esperit.

Ester Xargay
Desintegrar-se
Editorial Meteora, 2019
Més sobre l'autora, ací

* «Un prèclum consisteix a redactar un text que és un plagi d’un original encara no escrit.» Carles Hac Mor, Escriptures alçurades.