AFORISMES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El plagi és una adulació sincera

des de la clandestinitat.

...

Hi ha qui tira la casa per la finestra i hi ha qui es tira

per la finestra de casa.

...

Ves amb molt de compte! La mort pot arruïnar

 la vida.

...

Quan calles, algú se n’aprofita.

...

La mort és, per damunt de toto, insana.

...

No aguante els llepaculs. Pateixen d’halitosi!

...

I Déu, contra qui blasfema?

...

No hauria pensat mai que la paraula “guerra”

Esdevindria un eufemisme de “genocidi”.

...

Com anava allò? Déu és omnipotent o prepotent?

...

La naturalesa és pura anarquia, però sempre

dins d’un ordre.

...

L’escriptor està contínuament plagiant-se a si mateix.

...

L’existència humana, casualitats de la vida.

...

Quan per fi acaba la guerra, molts descansen en pau.

...

No hi ha res més viu que la mort.

 

Vicent Penya

Res més viu. Aforismes

Onada Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

[CAP PARAULA NO TRASPASA LA FOSCOR,...]

 

(Imatge pròpia)

Cap paraula no traspassa la foscor,
Cap déu no alça la mà,
Allà on mire
La terra s’hi amuntega.
Cap forma que s’endevine,
Cap ombra suspesa.
Contínuament escolte:
Massa tard, massa tard.

 

---

Kein Wort bricht ins Dunkel –
Kein Gott hebt die Hand –
Wohin ich auch blicke
Sich türmendes Land.
Keine Form, die sich löset,
Kein Schatten, der schwebt.
Und immer noch hör ich’s:
Zu spät, zu spät.

 

Hannah Arendt

Poemes

Edicions del Buc,  2023

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Lola Andrés Pérez  i Anacleto Ferrer Mas]

[ARA ELS FARS SEMBLEN LLUMS...]

(Imatge pròpia)

Ara els fars semblen llums d’ambulàncies

adverteixen el terror de l’avenir

la lluna no vol ser plena

s’adorm damunt la muntanya

i oculta el paisatge

ara mort

que d’infants ens enamorava

que de joves ens estremia

record pells inexpertes que es despertaven

al bell mig de camps d’espigues de blat

ara els ateus

miren la creu que s’han tatuat al front

l’únic espai de pau per

inhalar

exhalar

inhalar

escoltar

el coach

el xaman

flastomar

mecagontot

on érem

què fèiem quan encara quedaven dies

un moscow mule a la piscina

que uns pares vius van comprar

a principis del dos mil

em falta l’aire

però hi ha una màquina que ho pot arreglar

gràcies a Déu.

 

Clàudia Darder

Com una cussa

Adia Edicions, 2026

Més sobre l’autora, ací

EN ORDRE DE BATALLA

 

(La decapitació de Pompei rere la batalla de Farsàlia. Anònim)

En ordre de batalla

Tant és l’ergull e l’enveja que s’an

que no s’ich veu cominal pauch ni gran,

perquè vem tuyt capval a mal viatge.

 

Vam pregar davant d’un arbre enorme,

ens ho vam prometre tot, viure junts,

morir junts, corrompre’ns, extasiar-nos,

només importàvem tu i jo.

 

Els mestres, els amics amb gelosia,

el barri, ple de mares i de dracs,

no entenien la bellesa, els versos estramps,

et feien Clitemnestra, i de mi deien

que ja et devoraria, com Saturn

els fills que no volíem i hem criat.

 

Però mira’ns ara, cap Déu, compadit,

ens transformaria en aus.

Ennegrits i plens de bastardies

hem alterat el més elemental,

ara sí que entre tots dos no fem ni una ànima,

tenim tota la lògica en ordre de batalla

i no recordarem haver viscut un dia,

el dia més higiènic després d’un temporal.

 

Hem mort sense honestedat la vida morta,

ens enverinem la sal, perquè així com el príncep

que dubta salvar el rei d’una mort segura,

ens fa por el futur i ens doblega el passat,

no volem consells que ens deixin impassibles,

ni coratge, només saber que l’altre ha desaparegut

com un coàgul de neu en una allau.

 

Som fills d’aquest segle repugnant,

com ho era l’altre, reus de les nostres baixeses,

s’atropellen les morals, les interpretacions,

el món és com nosaltres,

no hi ha conreu sense sequera,

plaer sense delicte, així és la vida,

almenys la nostra:

Teòdat mostrant a Cèsar el cap sangós de Pompeu.

 

Jordi Virallonga

Amor de fet

Pagès Editors, 2016

Més sobre l’auto, ací

[AL RAS, EN LA PLUJOSA MATINADA...]

 

(L'expulsió d'Adam i Eva del paradís- Benjamin West)

Al ras, en la plujosa matinada

després de l’expulsió, resava Adam:

«Déu meu, Déu meu, que no existeixi el món

d’haver-se’l de guanyar». Però ja era

la vida haver d’aprendre a ser el que ens falta.

I aprengué Adam del món, vessat al cor

de la història sumària de cada home,

a ser el cuc de la poma que no es cull.

I a veure Déu que brilla per absència,

Déu que s’aparta per a fer-nos lloc.

I veure el cel com cau fet pluja fina

i es planta en el mirall del fang de viure.

 

Ramon Boixeda

Pols

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

[PER UN BLEIR DEL COR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Per un bleir del cor a l’alta nit,

enduta per un vent de trobar clus,

he convocat els brucs de l’esperit

i el salm arbrat que m’obre el mot reclús.

 

Un corriol d’argent encès em cus

al pit un foc de blats que abranda el crit

d’un temps en què l’amor no ens era intrús

i alçava l’alegratge més petit.

 

Quin mormoleig del cel porta el neguit

que aviva el bosc arcà del capfinit?

Cerco el tresor perdut entre el fullatge.

 

I alzino a flor de terra el meu celatge.

L’or del matí caplleva a la cinglera:

pel cant del Déu ignot veig la drecera.

  

Laia Llobera

Saur

Edicions 62, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

[ARRIBÀREM A L'ESTACIÓ...]

 

(Imatge pròpia)

Arribàrem a l'estació a les 4.15.
Fora, déu estava tristíssim
perquè a les esglésies es feien sermons d'amor
i, després, molta gent els escoltava
tenia por de vendre a preus massa baixos
allò que tots necessitàvem per viure.
I amb aquesta por
esdevenien rics. Eren els nous rics
que exhibien llurs automòbils
i llurs prostitutes
enfront dels altres homes
que cada dia morien una mica més
sota el treball servil mecànic,
Un sac buit.

 

Guillem Viladot
Urim tummim dins “Obra poètica II” 

Edicions del Mall, 1986.

Més sobre l’autor, ací i ací

[EN EL BRUNZIR PLUMBI...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

En el brunzir plumbi

de la mosca

convergeixen

els anhels del pelegrí

la set còsmica del cercador

un infinit alat

el déu melòman

 

Didac P. Lagarriga

Abismar

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

LE COUCHER DU SOLEIL ROMANTIQUE / LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Le coucher du soleil romantique

 

Que le Soleil est beau quand tout frais il se lève,

Comme une explosion nous lançant son bonjour!

—Bienheureux celui-là qui peut avec amour

Saluer son coucher plus glorieux qu’un rêve!

 

Je me souviens!... J’ai vu tout, fleur, source, sillon,

Se pâmer sous son œil comme un cœur qui palpite...

—Courons vers l’horizon, il est tard, courons vite,

Pour attraper au moins un oblique rayon!

 

 Mais je poursuis en vain le Dieu qui se retire;

L’irrésistible Nuit établit son empire,

Noire, humide, funeste et pleine de frissons;

 

Une odeur de tombeau dans les ténèbres nage,

Et mon pied peureux froisse, au bord du marécage,

Des crapauds imprévus et de froids limaçons.

 

---

La posta de sol romàntica

 

Que n’és de bell el sol renascut, elevant-se,

llançant-nos el bon dia l’esclat del seu fulgor!

—Benaurat qui és capaç de saludar amb amor l

a posta gloriosa, més que un somni, apagant-se!

 

Me’n recordo!... He vist flors, la font, el solc sembrat

adorant el seu ull com un cor que palpita...

—Correm vers l’horitzó, no fem tard a la cita,

per almenys atrapar algun raig inclinat!

 

Però en va persegueixo el Déu que es va fonent;

la irresistible Nit el seu imperi estén,

negra, humida, funesta, amb remors tremoloses;

 

una pudor de tomba en la tenebra flota,

i el meu peu poruc xafa, sobre la molla herbota,

 imprevistos gripaus i unes fredes bavoses.

 

Charles Baudelaire

Les despulles

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pere Rovira Planas]

LA INDÒMITA

 

(Eva de Lucas Cranach el Vell)

La indòmita

Una dona caminant per un carrer

que ningú més no pot trobar.

Una dona profundament boja

i lliure, així, sense metàfores.

Raquel Casas

 

Lilith soc jo i Eva és la impostora.

Qui és ningú per dir-me que el paradís ja no em pertany?

Qui és aquest home de fang que, com un porc,

s’arrossega?

Qui és aquest Déu a qui només ell deu obediència?

Lilith soc jo i Lilith és la serp amb qui m’enrosco i follo.

Lilith som. Vols venir amb mi i deslligar-te?

 

No ho sabeu. Però l’Edèn crema i els gessamins són de cendra.

No ho sabeu encara. Però el paradís és la foscor.

Jo cavalco a llom del diable i soc la Senyora d’aquesta terra

que reguem amb la vostra sang.

Quan acluqueu els ulls, us pot salvar un pacte.

La llibertat és saber que no serem.

Lídia Gàzquez

El vent farà dissabte

Ed. Fonoll, 2025

Més sobre l'autora, ací

EL DARRER GLOP

 

(Imatege no identificada presa de la xarxa)

El darrer glop

                                                      A A.M.F.

 

Avui que no som vells ni ho serem mai,

avui que no som joves com per creure

que un temps hem estat joves, avui veim

els dies consumits en un cendrer.

La pàgina marcida del quadern,

tot taques i cremades

ja no en vol ni una lletra de nosaltres

que fèiem comptes clars d’escriure-hi vida.

Les fletxes d’al·lotells, corquim d’albó

són osques al tasser d’un bar de poble

on hem libat l’edat de la innocència

al déu desconegut que era dels nostres.

Se’ns han tacat les pàgines cendroses

on hem admès que no hi sabrem escriure

els nostres noms de vell que s’ha mort jove.

Quan l’últim glop ens ha escampat la tinta

hem vist que claudicar de l’existència

tal volta és més honrós que ser-hi en blanc.

 

Miquel Àngel Adrover

Ara he vist passar una mèrlera

AdiA Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

AVANTSALA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AVANTSALA

 

Serà que passen els anys

amb vent passen

vent que fa passar les pàgines

com vol

 —mentre intentava llegir allà

seia com un indi sobre una roca

el llibre anava boig

la llum corria boja a amagar-se dins la nit

clementíssima

 

Meus deus que feia una por

sentir

les muntanyes del nord de l’illa

on

animals no domèstics

miren des del final

 

La mirada salvatge

té un to

de mirall d’un secret

de nuesa i paradoxa

clement clementíssima

 

Oberta tant la rialla de la més àngela

que li veia una flama d’or puríssima

a la campaneta del fons

de sa cova boca

 

non cupe vampe aquesta vegada

clara aurora de pobles

somiats grecs i amants

on en barca vira l’amor

s’encalla a l’escull de meus dits

_juro que tinc aigua de sentiment

que omple camins

 

viure sí

viure

pega grega

ambre dels pins

als peus

abans de sortir a escena

ballar fins a ser

atzavara rossíssima

somnis ràpids

 

jo no soc cap déu

però tu tampoc

Anna Enrich

Paüra

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autora, ací i ací

LA MORT ROJA

 

(Imatge pròpia)

E

La mort roja

 

la por a la mort la por cadena fosca

de cucs corcats la mort paraula negra

i no saber ni el nom que ha fet història

ets l’esborrall l’arrel difuminada

quan panxa enlaire el nus dels teus budells

trinxats per la ferralla estrenys cobert

de sang tot roig talment un déu vermell

tractant d’entreobrir els ulls d’esmicolar

el nostre cel tan nostre un darrer cop

Ai quin esforç quin pes a les parpelles!

Gairebé cec amic et mors morint

i has oblidat la por perquè és un fet

i tots els fets s’accepten tard o d’hora

Eduard Sanahuja

El temps dorm sol (Poesia 1981-2022)

Pagès Editors, 2024

Més sobre l'autor, ací

[SOY UN AVE... / SOC UNA AU...]

(Imatge presa d'ací)

Soy un ave

mi cuerpo puntiagudo vuela solitario

no he visto el paraíso

mi vuelo cubre los mares

no he visto el infierno

mi vuelo mece los vientos.

Estoy en un campo de trigo

no he visto a Dios

una brisa mueve la espiga.

 

---

 

Soc una au

el meu cos punxegut vola solitari

no he vist el paradís

el meu vol cobreix els mars

no he vist l'infern

el meu vol bressola els vents.

Soc en un camp de blat

no he vist Déu

una brisa mou l'espiga.

Virginia Fernández Collado

Lluvia. Poemas 2006 - 2016

Fondo Kati, 2017

Més sobre l'autora, ací 

[Traducció meua al catala]