ESPECTACLE

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ESPECTACLE [fragment]

 

Només li plau mirar-se; s’emmiralla

vestit únicament amb un eslip

i veure’s li suscita la rialla.

 

S’ofega des de sempre en la grisalla

d’un dia a dia de què ja està tip,

només li plau mirar-se; s’emmiralla.

 

La màgia de la licra mai no falla,

l’eslip és de color pipiripip

i veure’s li suscita la rialla.

 

Jordi Ferrer

Calaixera

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

RECANÇA

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

RECANÇA

 

És pau només de pols la que es deposa

sobre el que ens fou amat i ens fou plangut.

Josep Carner

 

UN ESMORZAR A PARÍS

 

Et veia els ulls coberts

d’un gris intens, perduda

en la por d’un demà;

lleument el vent movia

els teus cabells, les fulles...

I dels arbres en queien

les més velles i grogues.

Mig adormida encara,

baixant per l’avinguda,

vas somriure al mateix

moment que jo et mirava.

Quan a La Chope vam prendre

un café crème, clients

habituals ja feien

el vermut del migdia.

Salvador Oliva

Poesies reunides

Edicions 62, 2022

Més sobre l'autor, ací i ací

[HA FLORIT UNA DÀLIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Ha florit una dàlia

de color lila

de cara a la paret.

Haig de girar-la

si vull veure-la.

No crec que les flors tinguin

capricis estranys.

Ella deu saber

que per molt de cara que es posi

tu no la miraràs.

Maria Oleart

Enllà

Maria Oleart de Bel, 1974

Més sobre l'autora, ací

EL TEU I EL MEU NO-RES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

El teu i el meu no-res

A quina distància
el teu i el meu
no-res.

Sílvie Rothkovic

i vam deixar de veure’ns,
perquè les pupil·les se’ns gastaven de mirar
i van revoltar-se contra el jou intransigent
del nervi òptic.

i vam deixar d’entendre’ns,
perquè ens parlàvem, imprudents,
amb la llengua esmussada
que descrea les coses.

i vam deixar de sentir-nos,
perquè la veu se’ns va aigualir
i a les orelles hi teníem la remor
que fan tots els silencis
quan comencen a sentir-se
a si mateixos.

i cadascú va carregar-se a les espatlles
el seu Jo,
i cadascú va arraulir-se al seu no-res particular
i el va covar.

i un dia
sota el ventre
hi vam notar els primers batecs:

era el terror immesurable
que fan totes les coses
quan s’adonen
que existeixen.

Xavier Mas Craviotto

La gran nàusea

LaBreu Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.

Jaume Pérez-Montaner

Paisatges per a Mark Rothko

(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)

Institució Alfons el Magnànim, 2018

Més sobre l'autor, ací

DOS POEMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

Quan sigui al far t'avisaré amb senyals, 
vindran els pescadors i ens miraran 
dolguts de la mala pensada, 
i trobaran l'escala de cargol, 

. un ull de diamant, 
. la blancor del teu cos,
. la boira dins d'un sac, 
. caramells que degoten, 
. gelats de granadina.

--------------------------------------------------------

On és aquell poeta que va trobar un pou?
al mig del bosc? Que vingui, 
aquí hi ha coses per obrir de nou
i escampar-les a la taula del cafè. 
Com ara: és de nit i et beso,

. fa fred i t'acotxo
. invento llars amb taronges enceses, 
. embasto un conte amb peixos sense espina, 
. la casa acluca els ulls i es deixa anar, 
. hi ha una gavina morta a la teulada.

Olga Xirinacs

Llombriu (Quaderns de literatura) núm. 14, 1980

(A cura de Lluís Roda, Rafael F.Molina i Josep Manuel San Abdón)

Més sobre l'autora, ací i ací