FRESC

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fresc

 

Si em fóra dat d’escriure com escriuen

les poetes, ho faria amb els colors

exuberants i xops de la vesprada

que em regalima, a tall de vena oberta,

cuixes avall, fins als turmells i més

avall encara.

                         Sobrevisc com puc,

i una nit rere l’altra, amb la cadència

constant i lúbrica d’una ungla esmussa,

rosego el guix que em revesteix

de cap a peus i enalteixo la dona

primigènia, que duu tot un món,

ben assegut, damunt dels seus malucs.

 

Eva Baltasar

Atàviques feres

Cossetània Edicions, 2009

Més sobre l’autora, ací

ÀRTIC

(IMatge no identificada presa de la xarxa)

ÀRTIC

Els animals poc comuns són éssers poètics

i sovint aquàtics. Transparències invidents.

Qui ens podria consolar millor?

Constrets a l’àmbit insòlit de la llibertat,

respirem com ells i movem tentacles,

extremitats que no sabem diferenciar dels cabells.

Les cares lletges són un ensenyament

i l’amor se circumscriu a les coses bones

que ens van passar quan érem uns infants.

Eva Baltasar

Animals d'hivern

Edicions 62, 2016

Més sobre l'autora, ací

NU

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NU

La pell és la primera consciència.

La pell dels altres en contacte
amb la pròpia pell és el que activa 
el nostre interès pel llenguatge. 

Els pocs éssers que estimem
són estimats, sobretot, amb paraules.
Però només la pell els en dóna la certesa.

Eva Baltasar

Neutre

Ed. Bromera, 2017

Més sobre l'autora, ací