I DE SOBTE LA FOSCÚRIA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 I de sobte la foscúria

 

Qui il·lumina el ressò dels ulls enlluernats?

És que estic mort?

                                Potser, o així ho van decretar.

 

Qui crida llibertat? Jo escolte lluita

i amb un cos encongit impotent em rebel·le.

Una veu que és l'ofec del meu ofec,

 

una veu que vull creure i tanmateix,

aquesta persistent urpada al pit,

les agulles del plor en els dos braços.

 

Sota la pell les ungles que m'arrapen,

màquina que s'atura,

sota la pell el tigre que em devora,

 

dotze, deu, zero,

and suddenly the darkness,

la rigidesa del temps i el lament

 

que entre la gent s'escanya,

la rigidesa del temps que s'esmuny.

Qui trobarà consol en els carrers

 

i en les goles desertes?

Mormoleig i basarda, les hores manllevades.

La meravella oculta dels ulls esbatanats,

 

el perquè de les coses que amargament s'obliden,

tot el record antic,

tot el que no retorna.´

                                                   1 de maig de 2019

Jaume Pérez-Montaner

Abans del vers

Edicions del Buc, 2024

Més sobre l'autor, ací i ací 

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.

Jaume Pérez-Montaner

Paisatges per a Mark Rothko

(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)

Institució Alfons el Magnànim, 2018

Més sobre l'autor, ací

UMATILLA VALLEY

(Imatge presa d'ací)

UMATILLA VALLEY

el sol marcit d'agost

                                 s'acarcanya a la terra rogenca

i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord

beus tristes membrances d’innombrables derrotes

camins petjats abans

per àgils cavallers de pells lluents

moren als horitzons de la massacre

i tu germà t'aixeques amb sang de rituals antics a la memòria

i tu germà t'aixeques

senyor de plors i dol i de venjança

t'aixeques sobre els morts i la desfeta

sobre el límit darrer de les paraules

i alces preguntes roges

cremes naus d'impotència

balles tot sol la dansa de les àguiles

i moren als teus camps

les enreixades flors d'andré breton

Jaume Pérez Montaner

Geografies de l'oblit

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací i ací

ASSAIG

(Carreró estret per entrar a la Plaça dels Raïms. Font: Beu-te Girona)

ASSAIG

      (a Teresa Pascual)

all which isn 't singing is mere talking

and all talking's talking to oneself

E. E. Cummings

Potser no tornaràs a veure aquell

antic poema d'aigua, fang i vent,

ni a pujar pel carrer que s'empinava

com un estret calvari

en el precoç hivern,

ni a palpar com un orb

la textura de l'arbre

amb fred blavós als dits i a les orelles.

Tot el passat fou sols un simple assaig

d'aquest atzar que ja no té futur:

està en la teua ment.

De tot allò només queda un record

tan trist com els adéus,

una petita història,

aquell relat que ara fantasieges,

el relat que escriuràs

potser per fer-lo viure,

un poema profund com un paisatge.

Jaume Pérez Montaner

10 poemes de pluges i solatge

Universitat de València. Facultat de filologia, 2010

Més sobre l'autor, ací i ací

[MULTIPLICÀVEM PEIXOS I PARAULES...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

multiplicàvem peixos i paraules 
escorcollàvem llibres
                       i pedres antiquíssimes
      amuntegant 
còdols i vidres
      cercant somnis i noms 
petges de llum escoltant els sons
                    dels cargols marins 
i el vent entre les gorges 

vam crear ponts i camins resplendents 
de bat a bat oberts
                     als dies i les nits 
i escriguérem insomnes
                          cròniques invisibles 
jorn a jorn escriguérem 
històries i amors 
amb segles i batalles 
fams i suors de segles
      revoltes sense fi 
i amb noms oblidats i volguts
      ennumeràrem 
tots els detalls de totes les memòries 
sense oblidar les hores i els moments
les llargues nits viscudes
les pedres soterrades 
el marbre i la maragda 
i els anys d'ales incertes 
i vam veure el futur dels nostres somnis 
el poble el nom i la paraula

Jaume Pérez Montaner

Museu de cendres

Diputació Provincial de València, 1981

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LXVII): RECORDE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cap al primer d'agost 

els gargots invisibles

començaven a roncar i era la gespa 

tan dura com el cànem i no hi havia 

color — només  el color de la sorra — i 

caminàvem descalços

descalços des del vint

de juny i hi havia voltes

que ens oblidàvem de donar corda al teu

despertador i algunes nits

bevíem càlida i nítida ginebra

en vells gots de gelea mentre

s'amagava el sol

com un barret vermell i

un dia em vaig nugar el cabell darrere

amb una cinta i em vares dir

que gairebé semblava

una dama puritana i el que

millor recorde és que

la porta de la teua cambra

era la porta de la meua.

Anne Sexton

Poemes d’Anne Sexton

Associació Cultural de Filologia, 1983

Separata de Llir entre cards

[Traducció de J.P. Montaner i Isabel Robles]

ADVENIMENT DE L'ODI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

2

us escric cada nit cada dia quan baixa

com un ocell de blanques ales

entra a la casa

i escampa sa presència

a les fulles resseques

del llibre de poemes la novel•la

a mig llegir

la tassa de cafè les llargues hores

de la tarda les cuixes

rodones de l'amant

desconeguda en llits

furtius obertes a inhòspits delits

insospitats rancors                    

                                 la solitud

amb un perfum de préssecs

pomes codonys

en descomposició

                              la solitud

rellisca com un peix

a l'interstici obturat de les coses

fletxa segura al cor vençut

                                               de les coses

magma vessat com una pena immensa al costat

esvaït de les coses

Jaume Pérez Montaner

Adveniment de l'odi

Ed. Tres i Quatre, 1976

Més sobre l'autor, ací.

GEOGRAFIES DE L'OBLIT

El passat dimecres 4 de desembre, editat per Germania, va ser presentat l'últim llibre de Jaume Pérez Montaner a Ca Revolta, Geografies de l'oblit. El poemari està estructurat en tres parts, dos de les quals són una mena d'antologia i la tercera conté poemes nous. Ací presente un dels poemes del llibre.

(L'autor llegint el poema. Foto Ca Revolta)

(Imatge de la samarreta de Poesia per la revolta, amb disseny de Brainy Monkey)

Qui no ha begut la suor de les mans renegrides

mai no serà dels nostres.
Qui no ha sentit la fredor de la desfeta
no podrà dir-se humà.

No és un assumpte meu que vaig entre anemones,
tan antic jo com elles, tan humil,
entre la pols daurada dels camins,
entre matolls i aromes de capvespre.
A l’ombra renovada del pi ver
la pinassa de coure ens era el llit perfecte.
I en les nits dels carbons mig apagats
atiàvem els focs amb tremolosos dits
i apuntava el desig entre les brases,
com un triomf de mirades enceses,
de generoses i absolutes mans.

Jaume Pérez Montaner,

Geografies de l'oblit

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

EL COLOR DELS RECORDS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Camine entre els records i seleccione. Recordar es morir, aclaparat per la boira que creix enllà dels teus ulls. Un home vagareja per l’arena, ombra o fantasma; figures que s'acosten en silenci; com és de trist el gest sense paraula. Blanc sobre blanc el cel, la mar i la muntanya. Recordar és morir i oblide amb insistència de cec. Per què us he de parlar si sou només fantasmes nodrits amb les despulles dels meus somnis? No diré els vostres noms que us donarien vida. Oblidaré només mentre la boira a poc a poc desdibuixa les coses. Escolte el vent, la mar, el somriure dels nens entre les branques.

Jaume Pérez Montaner

La mirada ingènua

La Forest d'Arana,1992

Més sobre l'autor, ací.

MULTNOMAH

(Multnomah falls, foto presa d'ací)

Ens freturaven, ai, les primaveres 
roja la sang dels gerds s'esmunyia pels dits 
en la verda foscor dels camins de Multnomah. 
Sota el llençol de l'aigua els colors sense límits, 
el riure dels amants sota el llençol de l'aigua, 
braços i mans, malucs, les natges poderoses, 
el desig en les dents i les aixelles, 
el borrissol secret, el bot del talp 
sobre la pell humida, a frec de llavis 
el món, els hemisferis, el temps sobre 
les mans sota el llençol de l'aigua, el temps 
redó sobre les mans, com una flor, 
ulls, llengua, melic, tot el teu món, tan dolç, tan meu 
i la flama infal·lible que encenia 
una per una totes les estrelles. 

Jaume Pérez Montaner

Màscares

Edicions Alfons el Magnànim, 1992

Més sobre l'autor, ací.

PLUJA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Imagina la flaire penetrant de les terres humides, encara tebi

      el sol com una alosa entre les fulles grises, quan retornen

      les gents de la feixuga feina s'omple per un moment de

      llum de mel la casa i el jardí.

Imagina el jardí i el riu que naix sota els teus peus, bedolls

      gegants, avets, nyàmeres, rododèndrons, el boscam que

      s'aboca a la finestra,

i en el parc endolcit —la ciutat albirada entre les branques—,

      les roses negres de les nits de pluja fina, ballant descalça,

      a l'aire el tors nu, la dona de negra cabellera, gotes 

      de llum minúscules sobre la tersa duresa dels pits; i l'aire 

      rígid, fred i gris no la torbava. Semblava un somni.

Jaume Pérez Montaner

Fronteres 

Bromera Poesia, 1994 

Més sobre l'autor, ací. 

INSOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

  Hi ha nits que em passege per la cambra

com una cabra en febre

o m'ofegue amb la impotència

dels ocells a la gàbia.

Hi ha nits com aquesta en què voldria ser peix,

enfonsant-me als rius de la memòria,

nedant contra corrents, davallant esperances,

posant-li límits clars a la basarda,

abrandant veus, cremant

llavis, esperant que els ocells

estoven cors, que esclaten els flancs del migjorn

o que a les flors més altes

reste l'alba aturada.

Jaume Pérez Montaner

Adveniment de l'odi

Tres  i Quatre, poesia,  1976 

Més sobre l'autor, ací