[REMOR DE COPS D'AIXADA,...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Remor de cops d’aixada, no la sents?

Rera les altes tanques de paret.

Sense repòs, però molt lentament,

enllà de la cleda contínua del temps.

 

Arrencaven els ceps, han cremat els sarments,

damunt la terra bona s’estenia l’erm.

Pel serpent del rial arrosseguem

passos neguitosos d’aquests peus de vell.

 

La saviesa clamava al guaret,

a les canyes seques que movia el vent:

“Contempla’t en mi com esdevens

aconseguida mort de tu mateix."

 

Ajupits en l’ombra, caven comparets

a les despullades vinyes de l’hivern.

No hi ha llum per tota la buidor del cel.

Només uns cops d'aixada al fons del fred. 

Salvador Espriu

Antologia poètica

Edicions 62, 1978

Més sobre l'autor, ací i ací

AL MERCAT

 (Imatge pròpia)

Al mercat

 

Hi ha poca gent

al mercat aquest dissabte.

Ja he vist els caps badats

dels animals, els ulls esbatanats

com els porticons de casa.

Ja he vist els fetges tebis exposats

i els crancs agonitzant una balada

tan trista que a un nen se li escapa el riure

i el seu pare no la sent, com brama.

He tirat el cap enrere i m’han tibat

els músculs i els tendons del coll

i he assaborit el límit grana de la carn

i la consciència de ser gran

i de ser jove a la vegada.

 

Marina Miralles Mestre 

Llavors

Pagès Editorial, 2023

Més sobre l'autora, ací

SOMIO AMB LES PARPELLES PLENES DE FUNÀMBULS

(Imatge no identificadaa presa de la xarxa)

Somio amb les parpelles plenes de funàmbuls

 

Vas baixar del tren

A ritme de blues regurgitat

Espargint monosíl·labs,

Bufant un vidre pàl·lid,

Tímid de vellesa prematura:

Amb el re-fer del des-fer

A la boca

Anna Campillo

Trencadissa

Editorial Trípode, 2022

Més sobre l’autora, ací

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Només lamente que ja no siguem

el que érem a la nostra edat florida.

LIU GUO

 

Vells arbres al costat de la muralla

lamenten la tardor dia i nit.

LI BAI

 

Tots els anys he lamentat

no trobar la primavera que se n'ha anat.

BAI JUPY

 

蘇蘇的哀悼

LAMENTACIONS DE YĒ SŪ

 

Sé que amb el pas del temps he perdut capacitats.

Ja no sé calcular la velocitat del desgel

    perquè em solidifique amb la primavera.

Necessite transformar-me en pell

    per a veure la teua nuesa.

He de convertir-me en una paraula per a lluitar

    dins del poema contra la voracitat

    dels engranatges de l’exactitud

    dels exèrcits que s’amaguen rere la llum.

La certesa m’abandona.

Sobrevisc empassant-me les deixalles del temps.

De mar vaig passar a ser llac; de sol, a cuca de llum

    que sospira en les nits boiroses; de ferida, a pedra.

No reconec aquest palau de seixanta torres ennegrides.

Però sé que ja és temps de combatre els tigres

que hostilment intenten devorar el meu nom.

 

Jesús Giron Araque

El bosc de bambú

Viena Edicions, 2019

Més sobre l'autor, ací

DE LA LLUM A LA FOSCA

 (Imatge pròpia)

DE LA LLUM A LA FOSCA

 

DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores

de claredat primària, quan sura el pensament

per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge

i sols s’acreix als ulls com una al·legoria

de terrenals presències per a fornir la vida.

¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa

o els instintius silencis esmolats per la llum,

per la llum primigènia que es resol en preguntes?

Les roses que ens encerclen regalimen el rou

propici del matí, però ens resta el lligam

de l’animalitat concreta, de la neutra

impotència vaga que tan benignament

ens omple de paraules en un desordre plàcid,

per descobrir els noms dels pensaments translúcids

on l’home ja es declara os o pedra perduda.

 

 

 

 

Joan Valls

Anys i paranys

Edicions 3 i 4, 1985

Més sobre l’autor, ací

ALBADA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ALBADA

La matinada desgrana la rosada
damunt l’herba.
Al matí tot s’haurà fet vell
i el sol serà el record
d’una cosa que no sabem.
Sobreviure és el deure més important,
sense esperança.

 

Antoni Ribas Tur

Les despulles d'un somni

Edicions Saldonar, 2019

Més sobre l'autor, ací