PASSAT PLUSQUAMPERFET
Marxaves amb la RENFE pels túnels de les costes
i cada forat negre et duia els espectres,
de nou cap a l’ahir, perfecte d’equilibri
per hores que somiàveu, ingenus i magnànims.
De por que el dany no truqui, retreta en la penombra,
trencaves el present desconnectant el mòbil.
Vida
meva
Viena edicions, 2000
Més sobre l’autor, ací
El bes de Niké
Volies volar i volares
amb les ales mutilades,
com la Victòria de Samotràcia.
Volies ballar i ballares
amb les sabates errades,
la dansa dels cignes petits.
Volies besar i besares
el vent, com la deessa Niké,
des del meditat equilibri de la proa.
Només adormida
et pogué la mort
treure del cor la vida.
Castells de vents
Inèdit. XIX premi Antoni Ferrer de poesia (l'Alcúdia de Crespins)
Més sobre l'autora, ací
TINC LA MAR
Tinc la carícia de la blava onada,
un massatge ple de bufs d'aigua,
un respirar de llum i pols de vidre,
una cançó que dibuixa una tornada plàcida.
Un tresor que escampa
el centelleig de les seves joies,
dissolt en el reflex del vaivé
que dansa a la riba,
a ritme d'escuma argentada.
Tinc la mar.
Tinc el cel.
Tinc la carícia
de la blava onada.
L'esclat de la llum furgant
al fil d'equlibri
de l'etern l'horitzó.
Singladures
Autoedició, 2020
Més sobre l'autor, ací
La poeta polonesa Katarzyna Tarnowsky creada per mi al meu llibre "Prèclum" també va participar al projecte Poetes & Cia de la Vall d'Uixó. Novembre 2022.
Popatrz w dal. Poza nadzieją
są oznaki równowagi.
Ślady wody będą twoją ścieżką:
morze nigdy nie jest obojęgtne
gdy pamiętam o przezroczystošci światła.
----
Mira lluny. Enllà de l’esperança
hi ha indicis d’equilibri.
EL traç de l’aigua serà el teu camí:
la mar mai no és neutra
mentre recorde la transparència de la llum.
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Un
cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra
quedarà en equilibri i el poema
trobarà els noms perfectes del Poema.
Però l’onada (es) trenca a cada onada,
l’onatge recurrent d’un mar que
intenta
sortir de si mateix i que hi fracassa.
Els noms no diuen res més que el que
diuen.
Obligar-los a dir el que vull que
diguin
m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.
Carles Camps Mundó
Desig de veu
Edicions Saldonar, 2021
Més sobre l'autor, ací
[Henri Cartier-Bresson, 1908-2004]
No hi ha res en aquest món
que no tingui un instant decisiu.
Cardenal de Retz
Vas pressentir sempre el moment;
la mil·lèsima fracció de segon
en què el geni i l’olfacte es confabulen.
Premies el disparador contra el silenci,
per això als teus retrats palpita
un impuls fosc, una pulsió de vida
obscura i tràgica, un convuls equilibri.
Deies que una bona fotografia
havia de fer-se amb els ulls i el cap i el cor,
i que era bo deixar que fossin les imatges
les que busquessin l’objectiu
igual que un animal cerca la mà
que l’alimenta. Les teves lents
han congelat una part grisa de la història.
En blanc i negre vas brunyir
de llum viva totes les teves fotos.
La “Sèrie índia” sintetitza
l’instant revelador
en què l’invisible se’ns concreta
i la mirada és com la fulla d’una daga.
Un dia vas deixar de retratar:
“Ja no faig fotografies”, repeties
com si t’habités un dens pòsit de nostàlgia
i en cada imatge retrobessis
algun fragment inèdit i brutal
de la part més ferotge del teu segle.
“Ja no faig fotografies. Als carrers no.”
Com si els records se’t regiressin
i t’inquietés aquella forma de memòria
feta de trossos de paper.
Tota aquella memòria de voyeur.
L’obsessió per una imatge robada:
“Hi ha massa llum,
ja no faig fotografies.”
El rastre nival
Pagès Editors, 2022
Més sobre l'autora, ací
i em deia no t’atures, encara, pedaleja.
Ma mare arreplegava l’estesa de la roba,
les pinces que, per terra, subjectaven les pedres
i de lluny insistia, de nou, dues vegades,
no et deixes aturar pels trons i pedaleja.
Els gossos que nugaven el vent a les cadenes
miraven de no veure els llamps que s’hi acostaven,
de lladrar-me mil voltes, no plegues, pedaleja.
Per això quan m’hi vaig quedar damunt a soles,
menut com el granís, translúcid entre el gel,
vaig dir-me enmig de l’horta, amerat com un drap,
referma la cadència, no perdes l’equilibri, pedaleja.
Ultramarins
Edicions Bromera, 2022
Més sobre l'autor, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
