EMPREMTES

La poesia és una arma contra la desmemòria. JOAN-ELIES ADELL

dilluns, 29 de setembre del 2025

[COM EL DRAGÓ D'ESTIU...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com el dragó d’estiu que sotja

pel mur de la casa isolada,

explores els budells del vers

enmig de la sang de la pàgina

on hi ha un abisme inquietant

i espigoles ací de gana,

musell de rèptil, entre els nervis

més feridors de la paraula.

 

Elies Barberà

Balada enmig del bosc

Viena Edicions, 2020

Més sobre l’autor, ací

divendres, 26 de setembre del 2025

DESPRÉS

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DESPRÉS

 

Del no-res cap al

no-res.

Desésser l’infinit.

Des del primer plor,

trànsit i enigma.

 

Encara, el mossec de la poma.

La serp, al cos. Entortolligada.

El ca Cerber et llepa les mans.

Apis i roses sobre la tomba.

 

Hi haurà la llum dels àngels,

després?

 

Marta Pérez Sierra

Safrà

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autora, ací

dimarts, 23 de setembre del 2025

L’EVANGELI KAFKIÀ

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’EVANGELI KAFKIÀ

 

El bé és passiu.

El mal, actiu.

 

El bé s’ignora i ignora.

El mal es coneix i coneix.

 

En realitat, mai no hi ha bé.

Davant nostre s’obren

totes les opcions del mal.

 

I sempre fem veure

que decidim

el mal menor.

 

No és que el mal ens fascini,

és que el mal ens fonamenta.

 

Jaume C. Pons Alorda

El corc

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 20 de setembre del 2025

UN MÓN TALLAT A TROSSOS

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un món tallat a trossos

abanderats i sense

braços ni mans ni cor:

molts estats molt

petits, cada estat una falla

amb lleis d’estrangeria,

pasteres, morts de gana,

mercats negres de negres,

prostitutes de Rússia

rosses i escardalenques

blanques com un llençol,

clandestins filipins

sense papers, cagats

de por dins de les cuines

de restaurants de luxe

on mengen rics i riques

amb cullera de plata

cervells de simis vius.

 

Ivan Tubau

Semen

Bromera Edicions, 2004

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 17 de setembre del 2025

LES LLAVORS SÓN INVISIBLES

 


(Il·lustració de Sebastià Dénia)

Les llavors són invisibles

 

Les llavors són invisibles,

dormen dintre de la terra,

preparen les seues vides

mentre que dura l’espera.

 

Un dia per fi desperten,

allarguen al cel els braços,

badallen i es deixondeixen

i fan els seus primers passos.

 

Brotaran al meu jardí

cada dia noves herbes

i jo hauré de descobrir

si són bones o dolentes.

 

Deixaré créixer la rosa

perquè és inútil i és bella,

em regala el seu aroma

i m’allunya la tristesa.

 

Vigilaré els baobabs,

que no arrelen en la terra,

no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

 

Eva Dénia

El color del blat

Bromera edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 14 de setembre del 2025

[NO SE SEPAREN DEL TOT...]

 


(Fotografia de Miguel David)

No se separen del tot

 —volia creure—

les ànimes que han estat juntes

a través de les mans.

No se separen del tot

—em semblava percebre—

les ànimes que a través de les mans

han mesclat els seus destins,

perquè en les mans hi ha una llum

molt petita,

molt tènue,

però forta com la mort.

 

Raimon Àvila Castells

Estranya sort

Pagès Editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 10 de setembre del 2025

[DESITJO LES COSES...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Desitjo les coses
que em faran mal:
omplir el càntir,
escopir damunt la ferida,
obrir els punys i
                                           apamar-te
mentre em mires igual que ho faries
si fos una vella amant
que només recordes de matinada.

 

Raquel Casas

El foc del heretges

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

diumenge, 7 de setembre del 2025

[SENTS EL TEU PROPI NOM...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sents el teu propi nom com la reverberació

de la llum

del foc

sobre una multitud de nens

que vaguen

bojos

per la ciutat

desfeta El silenci et talla les cames

el vent

doblega

les ales dels ocells.

 

Antònia Vicens

Agafa la teva creu

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

dijous, 4 de setembre del 2025

FRESC

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fresc

 

Si em fóra dat d’escriure com escriuen

les poetes, ho faria amb els colors

exuberants i xops de la vesprada

que em regalima, a tall de vena oberta,

cuixes avall, fins als turmells i més

avall encara.

                         Sobrevisc com puc,

i una nit rere l’altra, amb la cadència

constant i lúbrica d’una ungla esmussa,

rosego el guix que em revesteix

de cap a peus i enalteixo la dona

primigènia, que duu tot un món,

ben assegut, damunt dels seus malucs.

 

Eva Baltasar

Atàviques feres

Cossetània Edicions, 2009

Més sobre l’autora, ací

dilluns, 1 de setembre del 2025

[QUÈ EN FAREM DE L'AVIDESA...]

 


(Imatge pròpia)

Què en farem de l’avidesa

ara que ja són tots morts,

els petits desitjos,

els versos agosarats

escrits tan a correcuita?

Hi ha edats que són teves,

edats per als altres,

i edats que no pertanyen a ningú.

Les arrosseguem i prou,

ni feixugues ni lleugeres,

conscients que desapareixen

a poc a poc

com la boira a la Mussara.

Carretera avall.

 

Daniel Recasens Salvador

Era només la boira

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací