 |
| (Imatge presa d'ací) |
Dius cada mot que es desclou dels teus llavis
amb un matís diferent, un nou deix
que, en rastellera de sons, prou m'acreix
desig d'un altre. Si et plau, no els esbravis
quan, d'un a un, amb la copa i glops savis
me'ls pugui beure. No és el mateix
sentir paraules del vent: en l'escreix
no hi ha l'estella que, endins, vull que em clavis.
Però m'arriba l'instant —amb aspecte
tan imprecís!— de percebre un brogit
més dolç encara, que fa més perfecte
aquest espai que l'escolta amb delit.
És el teu cor que dins meu es projecta
i no es refracta en cap altre sentit.
Joan Maluquer
Blava Fulgència
Ed. 3 i 4, 1988
Més sobre l'autor, ací
Entrades
