Corre
l’aigua.
Ruixat
ardent que arrela.
La
canoca de blat de moro creix.
La tija
de la userda. Creix.
La
figuera obre els ulls
i veu
com creixen les arrels.
Arbres
d’aigua, les arrels.
Aigua.
Reixat
d’aigua als teus dits,
a
l’esquerda del cos.
Aigua.
Amara
la terra i s’adorm.
És
l’aigua que es desperta en el teu úter.
I
creix.
Enfila’t
a la branca!
Veus
com plou?
Esquerda
Edicions Proa, 2022
Més sobre l'autora, ací
Àliga per saltar als abismes,
vent furient per mossegar el
dolor.
Sóc vidre i aigua.
Vidre per reflectir la llum
iridescent
i aigua per escolar-me al riu
i vestir-me de jonc.
Sóc fusta i foc.
Fusta per cremar els corcs de
glaç
que em clivellen les mans,
foc per vèncer la por que em
tenalla.
Sóc sal i sóc mar.
Sal per ungir la nit, i mar per
conjurar
l’escuma pútrida de canyes i de
crancs.
M’he fet àliga i vent,
sal i mar, vidre i aigua, fusta i
foc,
per retornar a l’inici,
quan no hi havia mar ni vent ni sal
ni aigua.
Maria Rosa Font i Massot
Un lloc a l'ombra
Edicions Proa, 2011
Més sobre l'autora, ací
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
