[VENIA LA NIT...]

 

(Iamtge pròpia)

Venia la nit

i era un cau de silencis,

de dubtes esglai i tendres

ofegats en el mar tenebrós

d’un futur immens i inexpugnable.

 

Marc Granell

Mastaba

Edicions Bromera, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

QUASI JA

(Imatge pròpia)

QUASI JA

¿En quines mans estem, Déu meu, en quines urpes,
en quines mandíbules de ferro i goles insaciables,
profundes com un pou estret que mai no acaba?

¿Sota quin genoll marmori, rotund, inapel·lable
mantenim, ben quiets, el coll com si fos la llei més alta?

¿Dins de quina esperança podrint-se, quasi ja morta,
ens batega encara el cor inventant futurs en alba?

 

Marc Granell

Arran de gel

Bromera Edicions, 2023

Més sobre l'autor, ací  

ELOGI DEL SILENCI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ELOGI DEL SILENCI

En el principi no era el Verb.

                                            Era el silenci

fet estrall estrepitós per la paraula

que alçava murs suculents i meravelles,

embalums de ferro i fang, greus entelèquies

que sagnaven cada dia pous fondíssims

on el crit es feia pàtria i victòria.

Morirà, però, ben aviat, tot ho assenyala,

aquest guirigall que en pànic ens arrossega

i serà de nou el silenci regne invicte

de l’oblit i del no-res, font de la puresa.

Marc Granell

Cel de fang

Edicions Bromera, 2020

Més sobre l'autor, ací i ací

EXERCICIS PREPARATORIS PER A UN MIRACLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VORÜBUNGEN FÜR EIN WUNDER

Vor dem leeren Baugrund

mit geschlossenen Augen warten

bis das alte Haus

wieder dasteht und offen ist

Die stillstehende Uhr

so lange ansehen

bis der Sekundenzeiger

sich wieder bewegt

An dich denken

bis die Liebe

zu dir

wieder glückich sein darf

Das Wiedererwecken

von Toten

ist dann

ganz einfach

---

EXERCICIS PREPARATORIS PER A UN MIRACLE

Davant el solar buit

esperar amb els ulls tancats

fins que la vella casa

torne a ser-hi i a estar oberta

Mirar el rellotge aturat

tot el temps que calga

fins que la busca dels segons

torne a moure's

Pensar en tu

fins que l'amor

a tu novament

puga ser feliç 

Ressuscitar

els morts 

serà llavors 

molt fàcil

Erich Fried

Exercicis preparatoris per a un miracle

Edicions Alfons el Magnànim, 1991

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Gustau Muñoz i Marc Granell]

23 SENSE OVIDI: NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

(Fotomuntatge propi)

NOSTÀLGIA D'OVIDI MONTLLOR

La poesia dóna per a poc  

si se la mira  

amb ulls calculadors i rapinyaires, 

tan a la moda.

La poesia, però, ho dóna tot

si qui la mira

ho fa amb els ulls

amb què miraves,

si qui la canta

ho fa amb la veu

amb què encenies,

de passió,

de pietat,

de tendresa,

la pell i el cor malalts de tanta nit.

¿Però així qui mira ara?

¿Qui canta així

la vida i el poema?

Fa deu anys que fa fosc i fa silenci. 

Marc Granell

Tard o d'hora

Ed. Denes, 2006

Més sobre l'autor, ací

UNA LLÀGRIMA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

UNA LLAGRIMA

A Teresa Pascual

Una llàgrima no és un riu,

però a vegades

esdevé

torrent furiós que ho arrossega tot

al seu pas ardent

fins a morir de sobte

en el mar profund i pau

de l'oblit més pur.

                                    31-VII-2007

Marc Granell

Altres poemes (dins de Poesia Completa 1976-2016)

Institució Alfons el Magnànim, 2017

Més sobre l'autor, ací i ací

ELS POETES

(Composició pròpia a partir de la portada del llibre) 

Els poetes són els éssers més inútils 
que hi ha sobre la terra. 

No fan res de profit. 

No fan fàbriques. 
No fan guerres. 
No fan negocis. 

Per no fer no fan ni tan 
sols diners amb allò que fan. 

Que són ales. 
Que són febres. 
Que són somnis. 

Els poetes són els éssers 
més imprescindiblement inútils 
que hi ha sobre la terra.

Marc Granell

Tard o d'hora

Edicions de la guerra, 2006

Més sobre l'autor, ací

CICLE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Trenta anys és bona edat per a morir-se    
de tedi o de dolor o d'esperança    
o qualsevol desfici col·lectiu    
de les cèl·lules cansades ja d'oir-se    
repetir la mateixa cantilena    
de sempre.

              Perquè, anem a veure:
¿importa molt si un cos desapareix    
en tal moment determinat o en tal altre?
¿Renuncia llavors el cel al núvol,    
la terra a la pluja,    
la rosa al perfum?
¿Es desbarata, potser, l'ordre de les hores,    
la rutina primordial de les collites,    
el puntual sospir de la mare?

Si el cansament és tan profund    
com una arruga en el front de la nostàlgia.
Si duc al muscle un sol que no respira    
i no em deixa abandonar-me ni un segon.
Si fa dos segles que sent com es passegen    
amb peus tots bruts sobre el meu engonal.
Sí camine tan a espai com una pena    
quan s'instal·la en les pupil·les i recorda.

Puc trobar-ne, a més, antecedents    
ben insignes, dolcíssims i preciosos.
                                               

Marc Granell

Fira desolada

Columna, 1991

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LX): [PARÍS TÉ EL TEU MIRAR...]

(Imatge pròpia)

París té el teu mirar en la mirada

d’ençà el vint de novembre

de mil nou-cents noranta-cinc.

París plou com tu plous capvespres àngels,

migdies llargs i foc en l'abraçada.

París besa amb els llavis amb què em beses

els besos més abril, més mar en calma.

París camina el pas que tu camines.

París té el teu somriure, lluna i alba.

Marc Granell

Versos per a Anna

Ed. Bromera, 2003

Més sobre l'autor, ací

ROUND

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

                                A Vicent Berenguer

RECONEC aquesta alba que desperta

molt a espai els perfils que la nit

féu oblidar com si fossen titelles

i no guerrers que perennement sotgen.

Reconec aquest rostre que ara es mira

en l'espill i a poc a poc recupera

la màscara escaient i ensinistrada

en l'art antic de mantenir muralles.

Reconec aquest cos i no l'estime

perquè és pura batalla on la derrota

dia a dia és magnífica i rotunda

com un ventre matern contra les ones.

Reconec aquest dubte que la llum

alimenta com a un nadó insigne

que no pot créixer i no desapareix

perquè és el centre del món i la causa.

Reconec aquest puny que escriu paraules

absurdes que ningú no pot comprendre

perquè són aigua d'un riu que no té albes

ni sadolla els pelegrins assedegats.

Marc Granell

Fira desolada

Columna, 1991

Més sobre l'autor, ací

EL TEMPS DE LA POESIA S'HA ACABAT

(Joan Brossa)

Francesc Calafat i Marc Granell al pròleg de l'antologia Dotze poetes joves valencians (Tàndem Edicions, 2000) escriuen el següent:

Així, fa poc, Miquel de Palol sentenciava que "el temps de la poesia s'ha acabat" perquè ja no és una "eina expressiva" de la societat actual i el seu sentit es redueix a "la pràctica solitària". Afirmacions com aquestes suposen que la lírica en algun moment tingué una demanda social, era un gènere molt popular i tenia una funció utilitària. Realment han estat mai així les coses? Si llevem les excepcions, tants llibres de poesia es venien, posem per cas, en els anys vint, en els anys seixanta o en els setanta? Es venien llavors més llibres que no ara? Té sentit afimar que un gènere està en les últimes malgrat que es publiquen un nombre estimable de títols tots els anys?

T'invite a dir la teua opinió.

EL PORC

(Fotomuntatge propi amb dibuix d'El ROTO)

Cada matí es trasllada a la faena
esbufegant després d’haver resat
una hora amb fruïció en la capella
que es va fer fer al seu jardí privat.

Ferreny i gras, farcit de supèrbía,
baixa del Rolls pegant crits, insultant
el xofer que li n’obri la portella
i entra grunyint en el seu regne: el banc.

Signa papers, dicta cartes, ordena
amb sonor gruny que siguen despatxats
tots els membres del comité d’empresa,
que demanaven un millor jornal.

Telefona després a un seu col.lega,
garrí com ell i com ell malcarat,
per dir-li que anirà a la porquera
climatitzada a la qual acudiran
a la tarda els set porcs de més solera
que es dediquen a la usura i a l’engany
per veure quina és la línia mestra
a seguir per poder incrementar
el control sobre els diners de l’empresa,
és a dir del país i els ciutadans,
sense importar-los mica la pobresa,
la injusticia, el dolor i la fam
que provoquen amb la seua avidesa
de poder absolut, de capitals.

A la nit , satisfet, se’n torna a pressa
cap a casa i després d’un bon sopar
s’agenolla vora el llit, rota i resa
i amb plaer es rebolca en el seu fang.

                                             Marc Granell

L'illa amb llunes

Ed. Tabarca, 1993

Lliurament Premis Marc Granell 2010.  Recital de poemes de Marc Granell. Argila de l'Aire

VERS SOLT (IV)

De nou deixe un vers solt per a que imagineu la resta del poema (si és que no el coneixeu) titulat GEORGE GROSZ  del poeta valencià Marc Granell.

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Hi ha vesprades que sonen com revòlvers [...]

 Ací podeu trobar el poema complet així com una versió cantada per Feliu Ventura.