A MINOR / LA MENOR

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

A Minor

 

1

Knock, bang, clang against

the retentive stillness of the wood.

The shapes fall away from the core,

the thing becomes a thing.

 

2

What comes so often never

comes as something new, the mind

perceiving only what it conceives, the mind

always behind itself, as I am behind you.

 

3

Even the plants die only

after death, brittleness and brown

clinging to that former condition.

 

The trees are now black, yet water

finds the ground at those roots, still

good, but too late.

 

---

La menor

 

1

Esclata l’assot en

la serenor retentiva de la fusta.

Les formes s’esllavissen del moll

i cada cosa pren cos.

 

2

Tot allò que tant s’anuncia

res no porta de nou

i la raó, nul·la per capir més enllà,

sempre s’oculta, com jo m’oculto a tu.

 

3

Fins les plantes moren sols

en morir, fràgils i marronoses,

aferrades a la saó de l’ahir.

 

Ara els arbres han ennegrit i l’aigua

troba encara terra a les arrels.

És l’harmonia de la deshora.

 

Percival Everett

Sonets a una clau perduda

Pagès Editorial, 2026

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d'Arnau Ferre Samon]

[BASTARÍA NOMBRARTE... / NOMÉS CALDRIA NOMENAR-TE...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Bastaría nombrarte

para que los nichos se agrieten

y tu agua dulce

comience a subir

y anegarnos.

 

Cruzar al otro lado

de la alambrada

donde las amapolas son

nuestros propios corazones

recién sacados de sus jaulas.

 

Desenmascarar a los que inclinan

algunos grados su lengua

para impostar tu inocencia.

 

Caer al pozo

de las lágrimas no lloradas

donde seguimos desaparecidos

desde niños.

 

Ternura:

bastaría una palabra tuya

para sanarnos.

 

---

Només caldria nomenar-te

perquè els nínxols s’esquerden

i la teua aigua dolça

comence a pujar

i negar-nos.

 

Travessar a l’altra banda

del filat

on les roselles són

els nostres cors

acabats de traure de les seues gàbies.

 

Desemmascarar els que inclinen

alguns graus la seua llengua

per a impostar la teua innocència.

 

Caure al pou

de les llàgrimes no plorades

on seguim desapareguts

des de menuts.

 

Tendresa:

n’hi hauria prou amb una paraula teua

per a curar-nos.

 

Laura Giordani

Micelio

Ril Valley, 2025

Més sobre l’autora, ací

[Traducció meua al valencià]

ECOLOGÍA FALLIDA

(Imatge pròpia)

 

Ecología fallida

 

Un cuerpo desea ser mar

                               y elige

tonalidades, tempestad, calma.

Un cuerpo desea ser tronco, tener alguna rama

habitada, enraizar en otro cuerpo

                               y decide

modos de arder, ascua,

                              ceniza.

 

---

 

Ecologia fallida

 

Un cos vol ser mar

                        i tria

tonalitats, tempestat, calma.

Un cos vol ser tronc, tenir alguna branca

habitada, arrelar en un altre cos

                         i decideix

maneres de cremar, brasa,

                                cendra.

 

Ángel de la Torre

Las fisuras del género

Publicaciones de Diputación Provincial de Granada, 2016

Més sobre l’autor, ací.

[Traducció meua al català]

ATENAS / ATENES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Atenas   

 

BÁRBARO del Oeste, layetano,

sintiéndome deudor, agradecido,

yo también he venido a distinguir

la línea recta de la línea curva.

Ágora... ¡La palabra, la palabra!

Propileos... ¿Merezco lo que ocurre?

¿Quién me levanta? ¿Quién pone en mis ojos

esta luz de la luz? ¿Quién me conmina

a callar y a decir a un mismo tiempo?

Acrópolis... La altura más humana.

Alzado, luminoso, enceguecido, lúcido,

cómo podré dar gracias lo bastante.

 

---

 

Atenes   

JO, bàrbar de l’oest, de Laietània,

que em reconec deutor, molt agraït,

també he vingut a fi de distingir

la línia recta de la línia corba.

L’Àgora... La paraula, la paraula!

Els Propileus... Em mereixo el que passa?

Qui m’enalteix? Qui és que em posa als ulls

eixa llum de la llum? Qui és que em commina

a callar i a parlar a un mateix temps?

L’Acròpoli... L’altura més humana.

Enlairat, lluminós, encegat, lúcid,

com podré dar-ne gràcies com cal.

 

Enrique Basosa Pedro

Mapa de Grècia

Pagès Editors, 2021

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Josep A. Vidal]

MARINHA

 

(Imatge pròpia)

Marinha

 

Ditosos a quem acena

Um llemço de despedida!

São felizes: têm pena...

Eu sofro sem pena la vida.

 

Doo-me até onde penso,

E a dor é já de pensar,

Órfão de um sonho suspeso

Pela maré a vazar...

 

E sobre até mim, já farto

De improfícuas agonias,

No cais de onde nunca parto,

A maresia dos dias.

 

---

 

Marina

 

¡Dichosos a quienes gestea

Un pañuelo de despedida!

Son felices: tienen pena...

Yo sufro sin pena la vida.

 

Me duelo hasta donde pienso,

Y ya el dolor es de pensar,

Huérfano de un sueño suspenso

Por la marea al bajar...

 

Y sube hasta mi, ya harto

De estériles agonías,

En el muelle del que nunca parto,

La marejada de los días.

 

---

 

Marina

 

Beneïts a qui saluden

Un mocador de comiat!

Són feliços: senten pena...

Patesc la vida sense pena.

 

Em faig mal tant com puc pensar,

I el dolor és ja de pensar,

Orfe d’un somni suspés

Per la marea que retrocedeix...

 

I puja fins a mi, ja cansat

D’agonies infructuoses,

Al moll del qual mai no partesc,

La maror dels dies.

 

Fernando Pessoa

Antología primera (edició portugués-castellà)

Shantarin, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció al castellà de María Matta]

 

[Traducció meua al valencià]

[IN THE DESERT... / AL DESERT...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

III

 

In the desert

I saw a creature, naked, bestial,

Who, squatting upon the ground,

Held his heart in his hands,

And ate of it.

I said, “Is it good, friend?”

“It is bitter—bitter”, he answered;

“But I like it

Because it is bitter,

And because it is my heart.”

 

---

 

III

 

Al desert

vaig veure una criatura, nua, bestial,

que, agenollada,

tenia el cor a les mans

i en menjava.

Vaig dir, «És bo, amic?»

«És amarg—amarg», va respondre,

«Però m’agrada

perquè és amarg,

i perquè és el meu cor».

 

Stephen Crane

Genet negre i altres ratlles

Café Central de Poesia, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de D. Sam Abrams]

FUISTE / VAS SER

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

FUISTE

 

Fuiste una avenida de álamos

en el tiempo en que la memoria

proyectaba puentes y senderos

ovillando imágenes del recuerdo desatado.

 

Fuiste mar y malecón, paseo líquido,

río de húmedo silencio y atardecer sonoro.

 

Fuiste un sueño que meditaba las horas

habitadas de tu presencia inexcusable.

 

Fuiste la razón de lo que fui

y hoy solo huyo de lo que fuiste.

 

A través de esa avenida,

de ese mar,

de ese río,

de ese sueño,

ya sin razón de lo que fui o fuiste.

---

VAS SER

 

Vas ser una avinguda d'àlbers

en el temps en què la memòria

projectava ponts i senders

cabdellant imatges del record desfermat.

 

Vas ser mar i moll, passeig líquid,

riu d'humit silenci i capvespre sonor.

 

Vas ser un somni que meditava les hores

habitades de la teua presència inexcusable.

 

Vas ser la raó del que vaig ser

i hui només fuig del que vas ser.

 

A través d'aquesta avinguda,

d'aquest mar,

d'aquest riu,

d'aquest somni,

ja sense raó del que vaig ser o vas ser.

 

Juan Antonio Millón

Paisaje desde el sueño

Brosquil edicions, 2008

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció meua al valencià]

DIMECRES, 1

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Τεταρτη, 1

 

Ὁλοένα τ’ ἄλογα μασοῦν λευκὰ σεντόνια κι ὁλοένα εἰσχωροῦν θριαμβευτικὰ μέσα στην Ἀπειλή.

Δρῦς, ὀξιές, βαλανιδιές, ἀκούω νὰ σέρνονται στὴ σκεπὴ τῆς παλιᾶς καρότσας ὅπου ρίχθηκα ὅπως ὅπως νὰ φύγω. Ξαναπαίζοντας ἕνα ἔργο ποὺ γυρίστηκε κάποτε στὰ κρυφὰ καὶ πάλιωσε χωρὶς νὰ τὸ ἔχει δεῖ κανένας.

Γρήγορα. Προτοῦ ξεθωριάσουν οἱ εἰκόνες. Ἢ σταματήσουνε ἄξαφνα ―κι ἡ ταινία ἡ φθαρμένη κοπεῖ.

---

Dimecres, 1

 

Els cavalls no paren de mastegar llençols blancs i no paren d’endinsar-se triomfalment a l’Amenaça.

Roures, faigs, alzines, sento que s’arrosseguen per la coberta de la vella camioneta on m’he tirat com he pogut per escapar-me. Tornant a projectar una pel·lícula que es va rodar fa temps d’amagat i s’ha fet vella sense que l’hagi vist ningú.

De pressa. Abans que les imatges es descoloreixin. O s’aturin de cop —i es talli la cinta gastada. Cavall

 

Odisseas Elitis

Diari d’un abril invisible

Café Central, 2025

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pau Sabaté]

PUC NO VEURE RES DEL NOM

 

(Oli de Miquel Orts)

Puc no veure res del nom

 

Puc no veure res del nom, ni dir res de les bondats que ocupen la cambra. Em col·loco el dia com si fos un vestit. Passo la llengua damunt d’un poema. Puc la teva veu, perdre-la de seguida, besar el flanc com si fos guix. Tots els vius són de la meva mida, els vius amb uns forats. En quin moment obrir les pluges?

 

Martine Audet

El meu cap és fort allà on l’altra dansa

Jardins de Samarcanda, 2020

Més sobre l’autora, ací i ací

FRAGMENT DEL 8é CAPÍTOL (10)

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Fragment del 8è capítol (10)

 

Feliç qui va ser jove en jovenesa,

feliç qui, quan tocava, ha madurat;

qui, suportant-ho, a poc a poc s’avesa

al fred de viure i a l’edat;

qui, rebutjant quimeres vanes,

no fuig les gernacions mundanes;

qui, als vint, és petimetre i presumit

i, als trenta, es veu casar amb un bon partit

i s’allibera, en fer els cinquanta,

de tots els deutes i els encàrrecs;

qui ateny renom, diners i càrrecs

quan l’hora justa l’hi decanta;

de qui dirà sempre la gent:

en Tal és un senyor excel·lent.

 

Aleksandr Puixkin

Eugeni Oneguin

Club Editor, 2019

Més sobre l’autor, ací

[Traducció d’Arnau Barios]

LE COUCHER DU SOLEIL ROMANTIQUE / LA POSTA DE SOL ROMÀNTICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Le coucher du soleil romantique

 

Que le Soleil est beau quand tout frais il se lève,

Comme une explosion nous lançant son bonjour!

—Bienheureux celui-là qui peut avec amour

Saluer son coucher plus glorieux qu’un rêve!

 

Je me souviens!... J’ai vu tout, fleur, source, sillon,

Se pâmer sous son œil comme un cœur qui palpite...

—Courons vers l’horizon, il est tard, courons vite,

Pour attraper au moins un oblique rayon!

 

 Mais je poursuis en vain le Dieu qui se retire;

L’irrésistible Nuit établit son empire,

Noire, humide, funeste et pleine de frissons;

 

Une odeur de tombeau dans les ténèbres nage,

Et mon pied peureux froisse, au bord du marécage,

Des crapauds imprévus et de froids limaçons.

 

---

La posta de sol romàntica

 

Que n’és de bell el sol renascut, elevant-se,

llançant-nos el bon dia l’esclat del seu fulgor!

—Benaurat qui és capaç de saludar amb amor l

a posta gloriosa, més que un somni, apagant-se!

 

Me’n recordo!... He vist flors, la font, el solc sembrat

adorant el seu ull com un cor que palpita...

—Correm vers l’horitzó, no fem tard a la cita,

per almenys atrapar algun raig inclinat!

 

Però en va persegueixo el Déu que es va fonent;

la irresistible Nit el seu imperi estén,

negra, humida, funesta, amb remors tremoloses;

 

una pudor de tomba en la tenebra flota,

i el meu peu poruc xafa, sobre la molla herbota,

 imprevistos gripaus i unes fredes bavoses.

 

Charles Baudelaire

Les despulles

Pagès Editors, 2023

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció de Pere Rovira Planas]

TIGRE GATITO / TIGRE GATET

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tigre gatito

 

Hay un tigre en casa que quiere comerme

y me hace llorar.

El tigre está siempre rugiendo

y siempre arañando.

Tiene los colmillos grandes como nunca se han visto,

las uñas afiladas como nunca se han visto,

los ojos locos como nunca se han visto.

Cuando el tigre me ataca y me muerde

yo sangro entera,

el cerebro me sangra,

el pecho me sangra,

los ojos me sangran,

las manos me sangran,

 

Y al verme casi muerta,

el tigre se pone triste y se hace gatito:

maulla,

me lame las heridas,

acerca su lomo para que ponga allí mis caricias.

 

----

Tigre gatet

 

Hi ha un tigre a casa que vol menjar-me

i em fa plorar.

El tigre està sempre rugint

i sempre esgarrapant.

Té els ullals grans com mai no s’han vist,

les ungles esmolades com mai no s’han vist,

els ulls bojos com mai no s’han vist.

Quan el tigre m’ataca i em mossega

jo sagne sencera,

el cervell em sagna,

el pit em sagna,

els ulls em sagnen,

les mans em sagnen,

 

I en veure’m quasi morta,

el tigre es posa trist i es fa gatet:

maula,

em llepa les ferides,

acosta el seu llom perquè hi pose les meues carícies.

 

Alba Flores Robla

Digan adiós a la muchacha

Ediciones Rialp, 2018

Més sobre l'autora, ací

[Traducció al valencià de Jesús Giron Araque]

ROYAL DANSK

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Royal Dansk

 

Etxea utzi duzula kontsidera daiteke

gurasoeneko sukaldera sartu eta

platerak,

edalontziak,

galletak…

non dauden ez dakizunean.

 

Pertsonekin ere halaxe gertatzen da.

 

---

 

Royal Dansk

 

Es pot considerar que has deixat la llar

quan en entrar a la cuina de casa dels pares

no saps on són

els plats,

els gots,

les galetes...

 

Amb les persones passa el mateix.

 

Oihana Arana

Més sobre l’autora, ací i ací

[Traducció de Jon Elordi]