EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Silenci. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Silenci. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de juny del 2026

NEGUIT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NEGUIT



Avui, quan la nuvolada negreja,

sóc un Narcís desficiós, que enyora

l'estany del cel; però les ombres m'amenacen

amb l'estilet d'una por vella. Els altres giravolten,

en un remolí de desigs, al caire de la mort,

i ignoro si la solitud ve de fora

o si és el mirall del nostre ésser suficient;

tenim, a les mans, la joguina de la raó,

i aviat la fem bocins. Com xiquets nus plorem,

i demanem l'engruna d'un amor

que ens salvi. En la contradicció vivim, i en la penombra

d'un atzucac -al peu dels murs on retopa el silenci.



Jordi Pàmias

De Narcís i l’altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 10 de maig del 2026

[EL SILENCI M'HAVIA PENETRAT...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Silence had entered me.

It was like the night, and my memories—they

were like stars

in that they were fixed, though of course

if one could see as do the astronomers

one would see they are unending fires, like the

fires of hell.


---


El silenci m’havia penetrat.

Era com la nit, i els meus records… eren com

estrelles

perquè estaven fixats, tot i que, és clar,

si hi poguéssim veure com hi veuen els astrònoms,

hauríem vist que són focs infinits, com el foc de

l’infern.

 

Louise Glück

Nit fidel i virtuosa

Edicions del Buc, 2020

Més sobre l’autora, ací

 

[Traducció de Núria Busquet]


diumenge, 3 de maig del 2026

ES FA COMPLICAT IMAGINAR-TE COM UNA ABSÈNCIA

 


(Imatge no identifiada presa de la xarxa)

01. Es fa complicat imaginar-te com una absència

 

Es fa complicat imaginar-te com una absència,

tenir com a certesa un adeu que no va existir,

un avui sense el teu demà, un demà sense el nostre avui,

un present continu bastit de pinzellades denses i d’oblits tènues.

 

Records que s’acumulen sense ordre, sense constància,

que pesen com una llosa insospitada i feixuga,

que es transformen en angoixes liquades,

relliscoses i farcides de distància aspra,

d’una separació que no mesuren els comptaquilòmetres,

la matemàtica precisa o les previsions aproximades,

que madura cada dia, feta silenci indiscret,

sense harmonies, ni greus afalagadors,

només aguts estridents i notes esquerdades en contrapunt.

 


Jordi Cervera Nogués

Anna, els teus ulls

Associació La Gent del Llamp i 9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací

dijous, 23 d’abril del 2026

[EL SILENCI ALS LLAVIS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El silenci als llavis

dels vençuts es petrifica

fins a convertir-se

en una pedra llancívola

contra els caps ajupits

dels seus descendents.

 

Àngel Fabregat

Navegar l’interval

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací


dimecres, 8 d’abril del 2026

[DE NOU MÉS PASSOS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


de nou més passos ressonant.

massa lents s’empassen

per la gola. claveguera. cap a dins.

tots aquests passos. cessant.

per fi. el silenci escampat.

un punt de nit. sordmut. callat.

aquí. sento els teus muscles

tensar-se. només aquí.

escumeja l’aigua. s’estreny la forma.

quelcom abrusa. potser hi ha música.

potser. gràvida caurà i de nou.

més passos ressonant.

 

Núria Armengol

Fractura

Edicions del Buc, 2017

Més sobre l’autora, ací 

dimarts, 3 de març del 2026

[CADA EMPREMTA...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cada empremta al silenci del mur

és un signe infidel un projecte

de mapes llunyans. Solament

a la cambra on habito tothora

i aquest rastre de llum m’enquimera.

 

Callo

un bell temps

per

no dir

sentiments.

L’agenda em codifica

cada

dia.

 

Valerià Pujol

Poesia completa II

9 Grup Editorial Cossetània Edicions, 2024

Més obre l’autor, ací

dilluns, 1 de desembre del 2025

FUISTE / VAS SER


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

FUISTE

 

Fuiste una avenida de álamos

en el tiempo en que la memoria

proyectaba puentes y senderos

ovillando imágenes del recuerdo desatado.

 

Fuiste mar y malecón, paseo líquido,

río de húmedo silencio y atardecer sonoro.

 

Fuiste un sueño que meditaba las horas

habitadas de tu presencia inexcusable.

 

Fuiste la razón de lo que fui

y hoy solo huyo de lo que fuiste.

 

A través de esa avenida,

de ese mar,

de ese río,

de ese sueño,

ya sin razón de lo que fui o fuiste.


---


VAS SER

 

Vas ser una avinguda d'àlbers

en el temps en què la memòria

projectava ponts i senders

cabdellant imatges del record desfermat.

 

Vas ser mar i moll, passeig líquid,

riu d'humit silenci i capvespre sonor.

 

Vas ser un somni que meditava les hores

habitades de la teua presència inexcusable.

 

Vas ser la raó del que vaig ser

i hui només fuig del que vas ser.

 

A través d'aquesta avinguda,

d'aquest mar,

d'aquest riu,

d'aquest somni,

ja sense raó del que vaig ser o vas ser.

 

Juan Antonio Millón

Paisaje desde el sueño

Brosquil edicions, 2008

Més sobre l’autor, ací

 

[Traducció meua al valencià]

dimarts, 25 de novembre del 2025

SILENCI!

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SILENCI!

 

tornà a fingir

era el de sempre

l’eterna estació

allò de morir

amb un pam de nassos

amb els semàfors –de sempre– en roig

fingir

 

s’aturà sobtadament

l’auditori no es va sorprendre

són coses que passen o que no

estaran disposats a prendre l’odi

en la versió adient

una gota –i continuava– un glop

un deix de reflux

i fum d’incendi

el dia comença amb la desfeta

ara era la cambra

un nus distret com per dibuixar-lo

i els fets se seguiren

–no diran que no respectem les idees–

i sort –quina!– d’ésser vius

i de tindre

el dignissím

el més exemplar i grat i eminent

dret històric

de callar la veu, com qui només calla

i fins i tot se sap negar

aquest silenci obligatori

 

Alfons Navarret

Un bell cadàver barroc a l’avinguda deserta

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 7 de setembre del 2025

[SENTS EL TEU PROPI NOM...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sents el teu propi nom com la reverberació

de la llum

del foc

sobre una multitud de nens

que vaguen

bojos

per la ciutat

desfeta El silenci et talla les cames

el vent

doblega

les ales dels ocells.

 

Antònia Vicens

Agafa la teva creu

LaBreu Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací i ací

divendres, 29 d’agost del 2025

BELLEVILLE

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

BELLEVILLE

 

Vetlles pel que no succeirà mai

i esbrines debades de quins mecenes

has heretat el pes d’aquest desig.

Mires, tanmateix, la ciutat al lluny,

l’enorme núvol gris que la separa

del cel.

             Distraure el pensament és bo

per reprendre’l, lleuger i sense rèmores.

 

Vindrà algú i des d’ací hi veurà,

com tu, la vida i el silenci de la mà,

i farà esment del verd fosc dels til·lers,

dels joves que lligen damunt la gespa.

El futur va i ve, concís, i efímer

com un foc d’argelaga.

                                            Hem nascut

per a escriure’ns, subjugats pel sentit.

 

Fes perquè el temps madure; després, alça

el trestallador i inunda’t de poesia.

 

Vicent Alonso

Vinces

Cafè Central i Eumo Editorial, 2016

Més sobre l’autor, ací i ací

dijous, 17 de juliol del 2025

REI DE LA MARE!

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

REI DE LA MARE!

 

Ai! eixe fill que no he parit, amor,

i que duc soterrat entre la carn;

fill de la teua saba i d’esta sang

que em crema i que voldria repetir.

De nit entre el silenci, sents un plor 

llunyà? No sents el seu petit gemec?

 

Em dol tantíssim el teu fill, amor,

que si t’estim per tu, t’estim per ell;

per un grapat de boira sense nom.

 

Criatura d’escuma. Nin del vent.

Miqueta d’àngel. Colomet d’enyor.

Rei de la mare. Impossible fill...

Per no ser res no és ni el nostre mort!

 

Carmelina Sánchez-Cutillas

Llibre d’Amic e Amada (1980)

Dins Jo tinc una mort petita. Poemes de dol per la pèrdua d'una criatura

Antologia i introducció d’Anna Gual

Angle editorial, 2025

Més sobre l'autora, ací

dissabte, 26 d’abril del 2025

ATZAR

 


(Imatge pròpia)

ATZAR

El món és, per a tu, fosca matriu,

domini de l'atzar, rodó silenci.

I s'entela, al mirall, la teva imatge:

geometria d'ombra,

pla tangent a l'esfera,

papallona que vola cap als somnis,

adolorit germà, de vida efímera.

Jordi Pàmias

Narcís i l'altre

Edicions 62, 2001

Més sobre l’autor, ací

diumenge, 30 de març del 2025

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EVA, DES DEL DESHÀBITAT

 

ja no me’n queden pas, d’absències

MANEL MARÍ

 

Soc

        allò que callo.

 

Memòria insatisfeta que ja no

troba el bes dels bàlsams i no obstant

persisteix a cercar-lo com qui planta  

                 cara a la mort.

 

Viure va ser desmentir el deshàbitat.  

Temptar el mot com qui tempta la pell.

I ara què, si ja no diu el mot

                 l’olor de farigola?

 

A penes soc allò que callo en dir-t’ho.

De mi a tu un silenci transhumant.

No la paraula: és ara el teu silenci

                 el que genera espais.

 

                 Un aquí nou

quan el silenci meu sabrà trobar

                 el teu silenci

des d’on caldrà provar de rediviure.

 

Per a Eva Llorenç Celades


Maria Josep Escrivà

L'alegria de l'oblit

Edicions 62, 2025

Més sobre l'autora, ací




dimecres, 19 de març del 2025

CONTRACOR

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Contracor

 

La bellesa agònica dels estius que vam viure. La terra molla de pluja. El camí de grava que voreja les tombes i la certesa muda que no serem res. La silueta flamejant dels xiprers. El silenci que emmarca tot de preguntes sense resoldre. Els nervis de la fulla, fràgils com una il·lusió perduda. La llum pastosa de novembre que ens travessa els cossos i ens peixa l’ànima. I fer camí, encara que sigui a contracor.



Ricard Garcia López

Les hores ferides

Pagès editors, 2025

Més sobe l'autor, ací i ací

divendres, 24 de gener del 2025

CANT III

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cant III

 

Potser ja ho he vist clar:

allò que no pertany al temps,

sempre ens corglaça,

en talla l’alè, ens eximeix de viure.

I així, presoner d’una burda xerrameca,

he descobert que la vida és somni

I, he creat, pres, remei en el silenci

per retrobar un Ofici de Ventades Noves.

 

Xavier Martín i Arruabarrena

Ofici de Vantades Noves

Editorial Neopàtria, 2024

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 25 de desembre del 2024

[ORBS HEM NAVEGAT...]

 


(Imatge pròpia)

orbs hem navegat un a un

els teus carrers

i tant ens hem reblerts de tu,

habitacle del silenci,

lleu esbós del gest,

que trepitjarem tot els teus murs

fins que irrevocablement vençuda

atenyeràs la platja de càlida arena

que a dentegades hem bastit

perquè hi reposis

per sempre més.

 

Manel Rodríguez Castelló

La ciutat del tràngol

Tres i quatre, 1979

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 11 de desembre del 2024

[AMIGA NIT, ...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Amiga Nit, conhort que tant delejo!
Jo dic adeu als afers, m'acomiado dels companys de brega, tanco
la porta de la casa i les finestres, i resto sol a la cambra
i penso en tu, dolça Nit, la bona amiga de sempre.
Amb tu m'arriba el silenci, la quietud, la serenor,
com una medecina per al cor atropellat, per a la ment esgotada.
I respiro en tu, clara Nit, després dels adeus a les hores trepidants,
als afers feixucs, als oblits dels qui estimo, i resto sol amb tu,
tendra Nit, que em regales tanta pau i tanta companyia.
Al defora, a l'espai, contemples, com jo, el despullament dels arbres,
ara que som a la tardor, el vol trist de les fulles grogues
que tusten els vidres, les primeres neus als cims airosos.
Vine al meu costat, amiga Nit, i en silenci esguardarem les flames
dels tions encesos a la llar, sense pares, ni fills, ni amics de l'ànima!

 

Lluís Albalate

La Nit: Plenitud de llum

València: Autoedició, 1993

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 28 de setembre del 2024

EL DRAPAIRE


(Imatge no identificada presa de la xara)


I  (el drapaire)

 

L’any passat vaig prometre

de no tornar a morir

en les mateixes dates, la tardor

que mena l’aire fred

i empareda el portal del paradís.

 

Enguany he decidit

plantar-li cara amb noves estratègies:

els sards i les oblades són més grossos

quan l’aigua esdevé freda

i a la cala ningú no et desbarata

el blau monòleg de la solitud.

També el fred contribuirà sens dubte

a aquest recolliment, a aquest silenci

que exigeixen les muses

per comparèixer i dur la màgia

inexplicable de la creació.

La vida al paradís té els seus problemes:

tanta felicitat

esmussa les neurones del cervell

i tal vegada tenen

raó els desenganyats: algunes cambres

de l’ànima sols s’obren

amb les claus oxidades del dolor.

 

Però jo vaig prometre no morir

i les meves paraules no duran

cap pàtina de boira o de tristesa.

Seré aquesta tardor

el poeta del goig i l’alegria:

cantaré el salm del tord, la llar del foc,

els lents rissos del fum damunt el prat

acolorit d’argent amb la rosada.

I espantaré a pedrades el drapaire

avar i taciturn que, com cada any,

devers aquestes dates puja lentament

pel caminal estret que mena a casa,

i em demana aixopluc amb arts indignes

perquè me’n compadeixi:

un lloc a casa teva que és tan gran,

un racó qualsevol per al meu jaç,

sols uns mesos per no morir de fred,

tu que tens tants possibles i que pots...

 

Passa el mateix cada any: no puc negar-m’hi,

i en haver-se instal·lat tot m’ho trastoca.

Es torna peresós i malfeiner.

Desordenat, xerraire, només pensa

a beure i a menjar i a discutir

amb mi per matar el temps

fins que guaiti al portal un altre cop

el rostre de la nova primavera.

És pessimista i solitari.

Desenganyat de tot, no creu en res,

i se’n riu, de les meves esperances.

Només calen uns dies de mal temps,

sense poder sortir,

i jo ja sóc com ell. Ningú no sap

que a casa, hi vivim dos. De cap manera

no em visiten les muses, i els amics

no tornen perquè pensen que a l’hiverna

ell i jo som la mateixa persona.

 


Jaume Oliver Ferrà

Amb un mapa del tresor

El Gall editor, 2010

Més sobre l’autor, ací