QUOTA DE CULPA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quota de culpa

	Et deixo la moneda en el buit de la mà,
	amb precisió maquinal. I encara,
	al mateix temps, llanço els ulls
	ben lluny dels teus —hàbil sincronia
	encoberta per la foscúria.
	Ara em sembla que algú ens observa
	des d'una finestra, rere la flama d'un encenedor;
	que em veuen encertar la cistella oberta
	del menyspreu, en llançar-hi els ulls.
	M'esglaia pensar que siguin aquells nois,
	els que una nit assaltaran
	el caixer on t'arreceres
	per fer-te cendra amb les meves mans. Cèlia Sànchez-Mústich A la taula del mig Ed. Moll, 2009 Més sobre l'autora, ací

[NO ÉS APATIA...]

(Nil. Imatge pròpia)

No és apatia el que sents, només et confons amb l’amor captiu de la silueta embromada de les palmeres. Et deixes entendre. Constates, refermes, confirmes els seus fruits, mentre disseques la culpa inútil que ni tan sols et correspon. Des del nucli del temps, cal que recordis que també tu ets filla de la blanca duna com mare ets de la més única i pura de les innocències.

Mireia Vidal-Conte

Margarides de fons

Cossetània Edicions, 2008

Més sobre l'autora, ací