El silenci als llavis
dels vençuts es petrifica
fins a convertir-se
en una pedra llancívola
contra els caps ajupits
dels seus descendents.
Àngel Fabregat
Navegar
l’interval
Viena Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
El silenci als llavis
dels vençuts es petrifica
fins a convertir-se
en una pedra llancívola
contra els caps ajupits
dels seus descendents.
Àngel Fabregat
Navegar
l’interval
Viena Edicions, 2026
Més sobre l’autor, ací
La insistència
Com fer una promesa
signar el compromís
aferrar-se a un contracte
pronunciar un jurament
casar dues peces
sublimar el desig de desitjar
desitjar diferent
un altre i un altre
sublimar el desig de desitjar
amb la insistència
picar pedra
una pedra
una roca una sola roca
sempre aquesta mateixa roca
perfeccionar la superfície
perquè el cos s’hi pugui acomodar.
Jèssica Ferrer Escandell
L’exoesquelet
Pagès Editors, 2026
Més sobre l’autora, ací
Els platerets de la balança
Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit
de mil maneres diferents,
però la necessitat de tornar-ho a intentar,
de dir-ho ni que sigui
amb un gram més de fondària
acaba decantant, sempre, els platerets
de l’àvida balança.
Potser vull dir que ja està tot dit,
que ja l’hem sondada, a bastament,
infatigablement, la fosquíssima gola
d’aquest pou insondable.
Potser no tan sols per això, però,
precisament per això,
aquesta sempre darrera pedra:
tot el nostre delit,
tots els nostres
inguaribles neguits,
amb ella.
Josep Civit i Mateu
Els cels
dels divendres
Pagès editors, 2025
Més sobre l’autor, ací
Pedra
lliure
També
són misticets
aquells
pensaments que
frunzeixen
el seny
dels
que fereixen
amb
llurs pistoles
la
pedra lliure.
El
còdol restarà enfonsat
sota
el teu pit de mamífer.
La
teva música,
inhòspita,
humida i encisadora,
perpetua
el concili
del
fàstic i de l’agonia.
El
bell mig esguard
de
qui ha traït la follia
i
les pors fútils de la daga.
Sense
dissipar l’anhel
frueixes
joiosa en el cel de l’apatia.
No
pot haver-hi cap treva
amb
qui ha malmés
l’acció
d’afeixugar-te el cor.
Mar Navarro Llombart
Navegant de pors quotidianes
Universitat
de València – Edicions 96, 2024
Es va entregar el teu cos a la ciència.
No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té
nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una
mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.
En digueren STRAPPO.
(Estripar.)
Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes
despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es
va desprendre de la seua carn original.
Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va
posar al servei de la nació. Al servei de la identitat
comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda
convicció romàntica.
Carme Alegre
Strappo
seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret
Adia Edicions, 2024
Més sobre l’autora, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
A primer cop d’ull
m’assalta un cel blau elèctric
amb dues cúpules marines
retallades i en relle
damunt la pedra blanca.
Al carrer de Sant Josep
et retrobo i em retrobo,
torno a ser la jove rebel
que devorava els escrits
provocadors del mestre.
Escullera d'acer
Adia Edicions, 2024
Més sobre l'autora, ací
(Imatge pròpia)
DE NOCHE BAJO EL MAGNOLIO
¿Qué habrá entre las raíces del magnolio?,
sus poderosas nervaduras salen a la superficie
dibujan un cerebro inmenso,
puedo pasear sobre ellas
como por un laberinto.
Guarda su fuerza interna
para adueñarse de la tierra
y cobijar las diminutas vidas:
raíces de acanto, pequeñas semillas,
lombrices, cochinillas, crías ciegas
de ratoncillos recién paridos, musarañas,
¿por qué no, también, arañas?,
algún sapillo chico que le canta a la noche...
El surtidor pequeño vierte suavemente
el agua que murmura su salmodia;
en la balsa de piedra duermen peces naranja.
Bajo el magnolio es de noche.
Olga Xirinacs
Creación
Huerga y Fierro Editores, 2023
(Imatge pròpia)
DE LA LLUM A LA FOSCA
DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores
de claredat primària, quan sura el pensament
per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge
i sols s’acreix als ulls com una al·legoria
de terrenals presències per a fornir la vida.
¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa
o els instintius silencis esmolats per la llum,
per la llum primigènia que es resol en preguntes?
Les roses que ens encerclen regalimen el rou
propici del matí, però ens resta el lligam
de l’animalitat concreta, de la neutra
impotència vaga que tan benignament
ens omple de paraules en un desordre plàcid,
per descobrir els noms dels pensaments translúcids
on l’home ja es declara os o pedra perduda.
Joan Valls
Anys i paranys
Edicions 3 i 4, 1985
Més sobre l’autor, ací
Enllumena l’anvers de la
pedra,
la part interior de la
closca,
la semiesfera oculta de
l’ull.
Desentenebra tot allò
que té massa i ocupa un
volum
però que no pots detectar
amb la retina.
Apropa la llanterna
al que s’escapa del rang
òptic,
encén la contradicció
de tenir ulls i no
veure-hi.
Clarifica allò que emet
fotons
a què la nostra pupil·la
no és sensible.
Deixa’m veure
el naixement de les
estrelles,
l’expansió de l’univers,
la teva llengua
anticipant-se a la meva.
Les ocultacions
Proa Edicions, 2022