EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pedra. Mostrar tots els missatges

dijous, 23 d’abril del 2026

[EL SILENCI ALS LLAVIS...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


El silenci als llavis

dels vençuts es petrifica

fins a convertir-se

en una pedra llancívola

contra els caps ajupits

dels seus descendents.

 

Àngel Fabregat

Navegar l’interval

Viena Edicions, 2026

Més sobre l’autor, ací


dijous, 19 de febrer del 2026

LA INSISTÈNCIA


(Imatge pròpia)
 

La insistència

 

Com fer una promesa

signar el compromís

aferrar-se a un contracte

pronunciar un jurament

 

casar dues peces

 

sublimar el desig de desitjar

 

desitjar diferent

un altre i un altre

 

sublimar el desig de desitjar

amb la insistència

picar pedra

 

una pedra

una roca una sola roca

sempre aquesta mateixa roca

 

perfeccionar la superfície

perquè el cos s’hi pugui acomodar.

 

Jèssica Ferrer Escandell

L’exoesquelet

Pagès Editors, 2026

Més sobre l’autora, ací

diumenge, 25 de maig del 2025

ELS PLATERETS DE LA BALANÇA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Els platerets de la balança

 

Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit

de mil maneres diferents,

 

però la necessitat de tornar-ho a intentar,

de dir-ho ni que sigui

amb un gram més de fondària

acaba decantant, sempre, els platerets

de l’àvida balança.

 

Potser vull dir que ja està tot dit,

que ja l’hem sondada, a bastament,

infatigablement, la fosquíssima gola

d’aquest pou insondable.

 

Potser no tan sols per això, però,

precisament per això,

aquesta sempre darrera pedra:

 

tot el nostre delit,

tots els nostres

inguaribles neguits,

 

amb ella.

 

Josep Civit i Mateu

Els cels dels divendres

Pagès editors, 2025

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 8 de febrer del 2025

PEDRA LLIURE

 


(Imatge pròpia)

Pedra lliure

 

També són misticets

aquells pensaments que

frunzeixen el seny

dels que fereixen

amb llurs pistoles

la pedra lliure.

 

El còdol restarà enfonsat

sota el teu pit de mamífer.

 

La teva música,

inhòspita, humida i encisadora,

perpetua el concili

del fàstic i de l’agonia.

 

El bell mig esguard

de qui ha traït la follia

i les pors fútils de la daga.

 

Sense dissipar l’anhel

frueixes joiosa en el cel de l’apatia.

 

No pot haver-hi cap treva

amb qui ha malmés

l’acció d’afeixugar-te el cor.

 

Mar Navarro Llombart

Navegant de pors quotidianes

Universitat de València – Edicions 96, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

diumenge, 19 de gener del 2025

[ES VA ENTREGAR EL TEU COS...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Es va entregar el teu cos a la ciència.


          No. De fet, el teu cos no és ningú. El teu cos té

nom, però no és ningú. El teu cos es va deixar enrere a la vall closa, una

mera resta necessària de l’espigoleig arqueològic.

En digueren STRAPPO.

                      (Estripar.)

Membrana pètria. Cuir calcari. Finíssimes

          despulles epidèrmiques. A contrapel, el tapís de pedra es

va desprendre de la seua carn original.


Es va entregar la teua pell a la ciència. Es va

posar al servei de la nació.           Al servei de la identitat

comuna, de la majúscula, de l’afirmació, del mirall, de la renascuda

                                                                            convicció romàntica.

 

Carme Alegre

Strappo seguit de Pare Aforístic o Galatea a la paret

Adia Edicions, 2024

Més sobre l’autora, ací

dijous, 19 de setembre del 2024

SUECA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


 
SUECA

 

A primer cop d’ull

m’assalta un cel blau elèctric

amb dues cúpules marines

retallades i en relle

damunt la pedra blanca.


Al carrer de Sant Josep

et retrobo i em retrobo,

torno a ser la jove rebel

que devorava els escrits

provocadors del mestre.

 


Bel 
G
ranya

Escullera d'acer

Adia Edicions, 2024

Més sobre l'autora, ací


 

dijous, 11 de maig del 2023

DE NOCHE BAJO EL MAGNOLIO

 (Imatge pròpia)

 

DE NOCHE BAJO EL MAGNOLIO

 

¿Qué habrá entre las raíces del magnolio?,

sus poderosas nervaduras salen a la superficie

dibujan un cerebro inmenso,

puedo pasear sobre ellas

como por un laberinto.

Guarda su fuerza interna

para adueñarse de la tierra

y cobijar las diminutas vidas:

raíces de acanto, pequeñas semillas,

lombrices, cochinillas, crías ciegas

de ratoncillos recién paridos, musarañas,

¿por qué no, también, arañas?,

algún sapillo chico que le canta a la noche...

El surtidor pequeño vierte suavemente

el agua que murmura su salmodia;

en la balsa de piedra duermen peces naranja.

Bajo el magnolio es de noche.

 

Olga Xirinacs

Creación

Huerga y Fierro Editores, 2023

Més sobre l'autora, ací i ací  

dijous, 22 de desembre del 2022

DE LA LLUM A LA FOSCA

 (Imatge pròpia)

DE LA LLUM A LA FOSCA

 

DIFÍCIL domenyar la paraula en les hores

de claredat primària, quan sura el pensament

per l’espai d’un sol plàcid que il·lumina el paisatge

i sols s’acreix als ulls com una al·legoria

de terrenals presències per a fornir la vida.

¿Som els dòcils objectes varats en la vellesa

o els instintius silencis esmolats per la llum,

per la llum primigènia que es resol en preguntes?

Les roses que ens encerclen regalimen el rou

propici del matí, però ens resta el lligam

de l’animalitat concreta, de la neutra

impotència vaga que tan benignament

ens omple de paraules en un desordre plàcid,

per descobrir els noms dels pensaments translúcids

on l’home ja es declara os o pedra perduda.

 


 

 

 

Joan Valls

Anys i paranys

Edicions 3 i 4, 1985

Més sobre l’autor, ací

dissabte, 22 d’octubre del 2022

LA PETICIÓ

(Imatge pròpia)

LA PETICIÓ


Enllumena l’anvers de la pedra,
la part interior de la closca,
la semiesfera oculta de l’ull.
Desentenebra tot allò
que té massa i ocupa un volum
però que no pots detectar
amb la retina.
Apropa la llanterna
al que s’escapa del rang òptic,
encén la contradicció
de tenir ulls i no veure-hi.
Clarifica allò que emet fotons
a què la nostra pupil·la no és sensible.
Deixa’m veure
el naixement de les estrelles,
l’expansió de l’univers,
la teva llengua anticipant-se a la meva.

 


Anna Gual

Les ocultacions

Proa Edicions, 2022  

Més sobre l'autora, ací i ací