 |
| (Imatge pròpia) |
i tot sembla nàixer vell.
Em repetisc en cada viatge del dia,
en el tràmit d'alenar.
És aquesta conformitat dels paratges
que esborre en trepitjar-los.
M'he begut la uniformitat d'espais
amb la seua senectut,
una grisor de vesprades,
còpia exacta de cada hora,
planura closa en el cos
que a poc a poc es fa aliè.
Cap drecera és nova per als ulls.
M. Carmen Sáez
El costum dels crepuscles
Ed. Germania, 2014
Més sobre l'autora, ací.
Entrades
