LLEI D'ESTRANGERIA

(Imatge pròpia)

El meu país és el desig

que em fa anar a l'estranger de mi.

Sóc sempre emigrant al cor d'algú:

li prenc l'idioma,

el clima, el cos,

menjo el que hi ha,

allò que em donen.

Fins que, 

llei en mà,

m'expulsen

o jo surto a cercar nous horitzons.

Mans invisibles ens empenyen.

No sé si prospero.

Sobrevisc.

Manuel Forcano

Llei d'estrangeria

Ed. Proa 2008

OVIDI I EL COMPROMÍS SOCIAL

Ovidi destacà pel seu compromís social. Cançons com “La fàbrica Paulac”, “Cançó de llaurador”, “La fera ferotge”, ” Va com va”, “La samarreta”, “Als nous amos” i altres moltes en són exemple. A “Carta a casa” el seu compromís és amb l’emigració.

Carta a casa

Estimada Antònia :

T'escric des d'ací,

molt lluny de casa.

La pluja va mullant

els vidres bruts

del bar estrany

on ara em trobe
esperant un got de vi
i un poc d'engany.
No tinc més solució,
ja ho saps: l'engany.
I m'ompliré tot d'ell
per anar vivint,
per anar aguantant,
per anar estimant.
T'he enviat els diners,
com tots els mesos.
Per ara no hi ha augment,
paciència, tot arriba.
Me n'he guardat uns quants,
per comprar-me un abric.
L'hivern, sense el teu cos,
és molt més cru.
Diuen que em passaran
a una secció més descansada.
I, si Déu vol, molt prompte,
trobaré casa,
i vindreu tu i la nena.
El company del meu “cuarto”
ha estat malalt,
la grip, coses d'ara,
ja saps, l'hivern
Fa més d'una setmana
que espere carta.
Esteu malalts?
Em feu patir moltíssim,
tan lluny de casa.
L'any que ve, potser,
tindrem un cotxe,
qui ho havia de dir!
I escola per la nena,
sense pagar,
i diners suficients
per a no plorar.
Tot això, però, ja saps...
lluny de casa:
allò que no s'oblida
ni tan sols amb el vi,
aquell que tinc jo ara,
posat a taula.
Encara plou, Antònia.
Demà serà diumenge
i no passejarem tots tres junts
per la plaça del poble.
Cuideu-vos molt. Besades.

Escriu-me més sovint.

Ací (http://www.goear.com/listen/dfad759/carta-a-casa-ovidi-montllor) es pot escoltar la cançó.

PERIPLE

Amb el meu poc coneixement del francés he gosat fer una traducció d'un poema escrit pel poeta francés contemporani Yannis Youlountas -d'origen grec- que m'ha emocionat ja que tracta sobre l'emigració: el retorn de son pare a Grècia.

PERIPLE


Tornar sobre les seues passes, és anar contracorrent,
en rivet de pestanyes cap a l’encís cristal•lí
nevat que l’exili i els pesars abeuren,
escalar per on el penyal ha vessat una llàgrima.

Tornar sobre les seues passes, és embenar la ferida
entreoberta al matí de la partença esperada
que, al fil incert dels anys, es clivella
al barranc dolorós dels records perduts.

Tornar sobre les seues passes, és inspirar l’aroma
i retrobar el gust del desdejuni d’abans
dibuixant a les galtes buides, com un sèrum,
la porpra de la infantesa i la pell de la primavera.

Tornar sobre les seues passes, és abraçar als que
demà desapareixeran en la nit dels somriures
i, acaronant la seua front endurida i conquistada,
protegir llur memòria, vestir-la en quadern.

Tornar sobre les seues passes, és rellegir i posar
la seua palma en la pàgina i, d’una línia contínua,
reunir sense equipatge els temps descompostos,
orquestrar amb les mots la música de les veus.

Tornar sobre les seues passes, és finalment distingir
la seua llengua o el seu parlar, la seua febra provençal,
el seu poble cretenc... en accent prodigat,
revifant de colors l’emigrat comensal.

A la darrera aigualida, a la nit de la gran tornada,
pintar el seu llit de sang, a l’atzar del traspàs,
com un mariner traçant la riba, al seu torn,
al final de la vida, tornar sobre les seues passes.

Tret d’«Odyssées ». Yannis Youlountas La gouttière, 2007

              

                                                (El pare de Yannis en tornant a Grècia)

Segurament la traducció ha perdut significació (i, per descomptat, la rima), però no he resistit la temptació.Ací teniu la pàgina de l'autor:
http://www.youlountas.net/
Podeu escoltar ací el poema original cantat per Jacques Durbec:http://www.youlountas.net/spip.php?article41