Pous d’aigua custodiats per cossos sense ànima,
l’arma despietada —sense risc ni despesa de bales—
que impossibilita el retorn a la llar, als jocs de la vida.
Qui no hi beuria, si la set ferotge tenalla
una gorja esdevinguda manoll d’espant?
Com no cercar la lluna en un cove?
Xarruparies a glops la mar salada,
pel miratge àvid d’aigua llaminera
que mitigui una llengua condolida i aspra.
Milaigües
Parnass edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Hibisc
de foc
A Luís
Alpera, in memoriam
Surant enmig del naufragi,
la nit reconeix una llum estesa
dins un últim horitzó d’illes blaves.
És el foc qui les crea des de l’aigua,
o és el miratge d’un desig ocult?
Acceptem el repte:
l’incendi és dels hibiscos que s’incendien
per la ruta d’un cel voluptuós.
Assumim el buit:
són flors plantades en una metàfora
que origina els colors d eles paraules.
Surant enmig del naufragi,
l’hibisc de foc ens podria salvar.
La llum
mirada
Perifèric Edicions, 2023
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
La cara fosca de la lluna
Mentre et mudes amb l’hàbit
d’un engany necessari,
em pregunto
quin dels teus jo maquillen
aquests ulls nàufrags,
si saps que veus només
el miratge, la imatge
geperuda al dessota,
que la lluna és fosca
si el sol no l’emmiralla.
La casa de les absències
Pagès Editors, 2023
 |
| (Imatge pròpia) |
Anna Montero |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Rafa Correcher
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
