 |
| (Mediterrani. Imatge pròpia) |
recordar-te era percebre l'olor frescal de la primavera
avançar de valent
descobrint en cada detall sobrer
un món nou poblat de formes sorpreses
assistir a un diluvi de pans i peixos
inundant carrers
recordar-te era tastar una perllongada profecia
creuar oceans i universos
escriure amb la ràbia dels pares
que van perdre la guerra
l'aroma salabrós del vent
recordar-te era alçar diàriament estendards
un Mediterrani sencer
àmplia avinguda lluent
plena de músiques de dimensions desconegudes
poblar de carn barrancs i pinedes
bancals
insòlites ermites com un mocador blanc
cingleres i grutes on la mar trencava ones
recordar-te era enregistrar dins l'ànima
enquimerades llavors de l'avenir
l'aiguaneix de l'eterna joventut
sentir ben al costat ferro roent esborrant
les més denses desgràcies de la terra.
Miquel López i Crespí
Perifèries
Ed. Aguaclara, 2001
Més sobre l'autor, ací
Entrades
