(Imatge pròpia)
A Isabel, morta als tres anys,
seduïda pel misteri de l’aigua
Ahir les Papallones eren taques de llum
fent equilibris
sobre els fils invisibles de la primavera.
Ahir els infants del meu món
eren com una lluna creixent
que tanca els ulls i somriu juganera.
Ahir en el prat del record
passejava, entre d'altres,
la seua tendra mirada riallera.
Tot era ahir. Tot era.
Rosa Serrano
Paraules de vides
Edicions Bromera, 2000
Més sobre l'autora, ací
Entrades
