[HEM DEIXAT...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 [...]

4

 

Hem deixat l’Arnau al bell mig de l’escala.

Però aviat el llum s’encendrà

i seguirà baixant com si no passés res.

Sortirà per la porta i creuarà el carrer.

Si això fos una aventura, acaba de començar.

De fet, però, només és el final.

Mireu com va, decidit, a rentar la roba

i no sap que avui, de fet, morirà.

[...]

 

Adrià Targa

Arnau

Edicions Proa, 2024

Més sobre l’autor, ací

COM POTS ESTAR TAN TRIST A LA CIUTAT?

(Imatge de l'autor recitant el poema)

Com pots estar tan trist a la ciutat?

 (Títol d’una cançó de Víctor Nubla)

Cada dia cau un amic en la impietat,

l’incineren i en quaranta dies

lliuraran les cendres a la família.

M’afaito sol en la decrepitud del pis

abassegador que només em rescata

quan dius «hola» i apareixes

entre ombres del búnquer domèstic

amb l’aroma desitjada dels plats.

 

Els clarinets de l’amic sonen llunyans,

«postindustrials» van dir,

com un ferit a la pota ranca

després del bombardeig

i el fred primaveral que s’alterna

amb el plugim interminable

que em fa desitjar-te més.

 

Quan eres a la residència de Lesseps,

cada tarda el treia a passejar

perquè només podia sortir amb el meu DNI.

La tarda que et vaig llegir la bonaventura

et vaig advertir del perill:

sortir, oblidar-se’n i ficar-se en embolics i addiccions,

el passadís estret era un penya-segat

on no pots badar

ni amb un estrafolari punt final

 

Tot passarà també com la tempesta,

vides fugisseres entre els escamots de la mort,

setge intensiu, pudor de sirenes

a cada moment.

Una mort sobtada és un eufemisme mal resolt.

 

Som al cim de l’epidèmia,

penso reiteradament en tu.

Penso reiteradament en tu,

penso reiteradament en tu,

fins i tot quan em tallo.

David Castillo

L'amor com a pena capital. Antologia poètica.

Pagès Editors, 2021

Més sobre l'autor, ací i ací

TU JA HO SABIES

Hui Olga Xirinacs compleix 85 anys i 85 llibres. Celebrem-ho!!!

(Collage d'Olga Xirinacs)

TU JA HO SABIES

 

Ja ho sabies, que de palaus ja no en tenia

i ni salons ni tapissos retindrien la teva ombra.

Ni jardins amb majordoms, ni donzelles

que et raspallessin els cabells sedosos;

només les meves mans, i per tu ja eren massa.

Només paraules, i les hauries esborrat.

Quedava la profunditat de la tarda

quan pren color de foguera extingida

i les brases del jardí són sang a les copes.

Teníem copes venecianes i milers de llibres,

serveis de plata i aparadors de vori,

de tot això hi havia, les flors no s’acabaven.

Però el sol ja es ponia.

Olga Xirinacs

Una bomba al jardí

Stonberg Editorial, 2021

Més sobre l'autora, ací i ací

PRELUDI

(Imatge pròpia)

PRELUDI

L'espai que hi ha
entre una pluja i una altra. 
La mirada enigmàtica 
de tots els moribunds.
Les colors que se fonen 
dins un bull d'alcohol; 
ara que lluu el sol 
als sementers amb sal. 

Com un rosari d'ombres,
sense amics, sense amants, 
l'hivern fineix eixut 
callant així com pot. 

No hi ha cap guany possible. 
Ens ha vençut l'excés 
en aquest llarg combat 
on ha patit tothom.

Damià Huguet

L'ull dels clapers

Ed. 3 i 4, 1988

Més sobre l'autor, ací

POEMA AMB DATA (LVIII): FINAL

(Devesa del Saler. Imatge pròpia)

FINAL

Retorne al capaltard, com qui retorna

de l’horta a casa, amb el saquet de brossa

de la vedella o els conills, i entén

aquella nit fastuosa de grills,

de grills al sac, a les butxaques, com

ho va cantar Francesc Brines d'Oliva,

el meu dilecte, fraternal amic,

i sent l'enyor i el cansament del solc,

i em crida una aigua principal únicament

en el principi dels canyars indòmits.

Molt m'estime el país on he nascut.

Acabe, amb gran treball, el primer llibre

del mural del País Valencià,

avui, 17 de setembre de 1975,

que fa la meua filla disset anys.

Vicent Andrés Estellés

Mural del País Valencià, Volum I

Edicions 3 i 4, 2002

PENSAMENTS PINTATS (XXIII)

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Quin final tan trist el d'algunes paraules com el del salmó en la boca de l'ós.

FINAL!

- Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos.
La teva dictadura, la teva puta vida d’assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d’un arbre al fons d’algun camí.
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
la fi de tants des d’aquell juliol.
Però l’has feta de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda.
Sa Excremència!
Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!

Joan Brossa
(Poema escrit el 20 de novembre de 1975)