Ja el vell deia la fórmula secreta, i llur servici
prestaven sos ministres; i ja el primer catiu,
dada la sang, cremava sobre el sagrat caliu.
Llavors la profetissa, que amb lo seu vel de llana
solia el cap cobrir-se davant la mort humana,
se descobrí i, al caire més alt del talaiot,
en actitud resolta de qui callar no pot,
alçant al cel los braços desnús i la mirada
d’uns ulls a on llampega l’encant d’una inspirada,
així parlà: –Sentiu-me, ministres i guerrers…
Precís és que aquest jove cantor dels estrangers
aquí la sang no vessi: per víctima escollida
el déu ignot demana que l’entreguem en vida
allà dins la gran Cova, son temple misteriós.
Allà, en les grans angústies, un poble temerós
penetra per deixar-hi sa víctima més pura…
Deixem viu aquest jove dins la caverna obscura.–
La deixa del geni grec
Adia Edicions, 2025
Més sobre l’autor, ací
Entrades
