En ordre de batalla
Tant és l’ergull e l’enveja que s’an
que no s’ich veu cominal pauch ni
gran,
perquè vem tuyt capval a mal viatge.
Vam pregar davant d’un arbre enorme,
ens ho vam prometre tot, viure junts,
morir junts, corrompre’ns, extasiar-nos,
només importàvem tu i jo.
Els mestres, els amics amb gelosia,
el barri, ple de mares i de dracs,
no entenien la bellesa, els versos estramps,
et feien Clitemnestra, i de mi deien
que ja et devoraria, com Saturn
els fills que no volíem i hem criat.
Però mira’ns ara, cap Déu, compadit,
ens transformaria en aus.
Ennegrits i plens de bastardies
hem alterat el més elemental,
ara sí que entre tots dos no fem ni una ànima,
tenim tota la lògica en ordre de batalla
i no recordarem haver viscut un dia,
el dia més higiènic després d’un temporal.
Hem mort sense honestedat la vida morta,
ens enverinem la sal, perquè així com el príncep
que dubta salvar el rei d’una mort segura,
ens fa por el futur i ens doblega el passat,
no volem consells que ens deixin impassibles,
ni coratge, només saber que l’altre ha desaparegut
com un coàgul de neu en una allau.
Som fills d’aquest segle repugnant,
com ho era l’altre, reus de les nostres baixeses,
s’atropellen les morals, les interpretacions,
el món és com nosaltres,
no hi ha conreu sense sequera,
plaer sense delicte, així és la vida,
almenys la nostra:
Teòdat mostrant a Cèsar el cap sangós de Pompeu.
Amor de
fet
Pagès Editors, 2016
Més sobre l’auto, ací
Entrades
