 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
EL GAT FILÒSOF
D’HIPPOLYTE TAINE
A
Jaume Pérez Montaner
¿A quin discerniment es lliuraran
aquests homes rigorosament dissenyats
per la mà incerta de l’oblit
i que fugen capcots per inhòspits camins
sense memòria ni arteria?
¿Aquests homes que ha parit el silenci,
podran discutir amb passió
sobre el fum o la boira que els entela els ulls
sota l’arbre del bé i del mal?
¿O,
tal vegada,
el vol implume de la mirada adusta
-el buit voraç del nervi òptic-
els escamparà dins d’un mar de
dubtes
i els aturarà al límit de l’horitzó
on una grotesca bandera
jau enclavada al costellam d’un
difunt?
Afectats com estan pel càstig
de la fragilitat i de la incontinència,
aquests homes que no es reconeixen,
que
s’engulen a si mateixos,
de segur, no seran capaços
-envanits i superbs com són-
de lliurar-se al goig i a la felicitat.
Sí.
Certament.
S’imposa de manera urgent
la creació del nou home.
Res, però, d’extraordinari.
Jesús Giron Araque
Inèdit
(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)
Entrades
