FRAGILITAT

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

FRAGILITAT

 

Amors, afectes, amistats, vida,

mecanismes delicats i trencadissos

de vidre fràgil i transparent,

conformats de components canviants.

Essència efímera.

 

O potser som les persones,

dipositàries d'aquesta condició inestable,

feta amb subtils ingredients

febles i oblidadissos,

variables, capriciosos.

 

És fàcil creuar la ratlla imaginària

que separa l'estima de l'ofensa,

la decepció del perdó, 

l'afecte de la desafecció.

 

Quin ressort d'orgull i d'amor propi

impedeix entendre i perdonar?

Com es dilueix en el no-res aquesta recança?

En quin moment es creua la línia imperfecta,

el punt de no retorn, 

el tèrbol atzucac de transparències? 

Maria Josep Juan Ballester

Llibre de viatge

NPQ Editors, 2020

Més sobre l'autora, ací

TRENCADÍS

(Il·lustració de Manoli'n que acompanya el poema)

TRENCADÍS

 

Ets tan fràgil,

sóc tan fràgil

que un silenci pot trencar-nos.

El dia vençut,

la pell més sola i més muda.

Àmpliament s’estreny la terra,

passa la nit per les nostres mans

-buides, alienes, desertes-

i lliurem el nom a la rendició

perquè ja no tenim bandera.

Ens mirem, apaguem el llum

i el món comença a oblidar-nos.

Aina Torres Rexach

Màtria

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autora, ací i ací

INVOCACIÓ

(Imatge no idenificada presa de la xarxa)

INVOCACIÓ

A tu t’invoco, petit germà meu sobre el teu llit de mort. Tirat a sobre, allí deixat, embolicat en draps i més draps i petits vestits de nounat i plorant sempre. Tan petit. Tan allargassat i petit. Ros com el sol, absurd com les coses que es mouen entre dues fronteres i fan dubtar de tota realitat. Fràgil com el gel que cobreix el llac i no pot suportar ni el pes de l’au migratòria pocs segons. Blanc i trist, com si algú hagués deixat dins seu una llarga condemna. Tímid i poruc animal humà que vas néixer amb l’alè de la mort a templa i templa, fins que te’n vam poder arrencar, a tu t’invoco!

Clínica del Perpetuo Socorro, Lleida.

Dolors Miquel

Ictiosaure

Edicions 62, 2019

Més sobre l'autora, ací

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EL GAT FILÒSOF D’HIPPOLYTE TAINE

A Jaume Pérez Montaner

¿A quin discerniment es lliuraran

aquests homes rigorosament dissenyats

per la mà incerta de l’oblit

i que fugen capcots per inhòspits camins

sense memòria ni arteria?

¿Aquests homes que ha parit el silenci,

podran discutir amb passió

sobre el fum o la boira que els entela els ulls

sota l’arbre del bé i del mal?

¿O, tal vegada,

el vol implume de la mirada adusta

-el buit voraç del nervi òptic-

els escamparà dins d’un mar de dubtes

i els aturarà al límit de l’horitzó

on una grotesca bandera

jau enclavada al costellam d’un difunt?

Afectats com estan pel càstig

de la fragilitat i de la incontinència,

aquests homes que no es reconeixen,

       que s’engulen a si mateixos,

de segur, no seran capaços

-envanits i superbs com són-

de lliurar-se al goig i a la felicitat.

Sí.  Certament.

     S’imposa de manera urgent

                la creació del nou home.

Res, però, d’extraordinari.            

Jesús Giron  Araque

Inèdit

(Poema llegit en la Celebració a Jaume Pérez Montaner el dia 24 de maig de 2018)

                             

[L'OBSTINACIÓ DE LA MEMÒRIA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

L’obstinació de la memòria

mossega l’ham,

la fenedura de la llum.

Resistim com les coses fràgils:

amb la por de rompre

que les fa mutilar-se,

deixar d’intentar.

Àngels Moreno

L'usurpador

Pagès editors, 2017

Més sobre l'autora, ací i ací

SILENCI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa, retocada per mi)

... M'hi vaig haver d'acostumar 
al teu silenci, 
a no saber si anaves o venies, 
i amb qui, a desconéixer-me en tu, 
a deixar les mans obertes, 
a sentir les mans buides, 
la vida buida, a vessar 
de desig. 
La vida és un fil tènue 
que penja d'alguna part 
que no podem conéixer 
malgrat tanta ínfula, 
tanta pàtria acumulada 
i tants déus morts. 
La meua vida és un fil 
que penja de tu, 
que tu ignores i coneixes.

Àngel Montesinos

Les flors patològiques

Brosquil Edicions, 2007

Més sobre l'autor, ací