(Imatge pròpia)
En una mar tancada
Som el que no som: por de fred
Tement la paraula més enllà dels estels
Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants
Les angoixes palpen la plenitud versada
Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc
En una mar tancada
Un estiu que fuig
Una llar enreixada
L’urpa del felí amb el penúltim recurs
El vent de la nit capgira el cel
Canta la gata els silencis de grills mariners
I la mar bull com l’aigua al foc
Soc el que no soc
Recorde els morts de ma casa
Partença sense ales, de nit plegades
De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen
Hieràtics mussols de col·lecció
Interrogants insurrectes
Amb ritme de tortuga ens repetim:
Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits
Com un ocell a la branca restem temorosos
Precipici insondable de la follia
Gelosia, mal o estima
Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament
El Pont Cooperativa de lletres, 2020
Més sobre l’autora, ací
Entrades
