PRIMER AMOR 1929

(Nit urbana. Imatge pròpia)

PRIMER AMOR

1929

Era una nit urbana,

De rosa i sofre era l'escassa llum

Allí on, talment d'un bellugueig de l'ombra,

Semblava que emergís la forma.

Era una nit sufocant

Quan súbits vaig veure ullals violeta

En una aixella que fingia pau.

D'aquella nit novella i infeliç

I del fons alienat de la meva sang

Esclau seu em feren els secrets.

Giuseppe Ungaretti

Sentiment del temps

Edicions 92, 1988

Més sobre l'autor, ací

[Traducció de Lluís Calderer]

PRIMO AMORE 1929 // Era una notte urbana, / Rosea e sulfurea era la poca luce / Dove, come da un muoversi dell'ombra, / Pareva salisse la forma. //  Era una notte afosa / Quando improvvise vidi zanne viola / In un'ascella che fingeva pace. // Da quella notte nuova ed infelice / E dal fondo del mio sangue straniato / Schiavo loro mi fecero segreti.

NO HI HAURÀ MAI NINGÚ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

NO HI HAURÀ MAI NINGÚ 

Els alquimistes 
i poetes d'Al-Andalus 
consideraven la Terra 
l'encarnació d'una dona 
que era la Lluna 
i els mamelucs eren 
un cos format per esclaus 
que assoliren el poder a Egipte, 
que sis segles més tard 
serien derrotats per Napoleó 
i els quals no foren exterminats 
fins a començament del XIX, 
en iniciar-se la davallada 
de la Sublim Porta o la Porta, 
nom del palau del gran visir 
dels soldans a Constantinoble 
i denominació aplicada 
al govern de l'Imperi otomà 
i al seu aparell d'estat. 

De seguida una desena 
de xicots van sortir de l'era 
de la masia abandonada 
i n'esperaren una resposta. 

Bo i dret sobre les dues cames 
vora unes herbes glauques, 
oh lector, t'acabes de deixondir!

Carles Hac Mor

No em cap al cap

Ed. Perifèrics / Baltar, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací