EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mirades. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mirades. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de febrer del 2024

CORRESPONDENCES / CORRESPONDÈNCIES


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


La Nature est un temple où de vivants piliers

Laissent parfois sortir de confuses paroles;

L'homme y passe à travers des forêts de symboles

Qui l'observent avec des regards familiers.

 

Comme de longs échos qui de loin se confondent

Dans une ténébreuse et profonde unité,

Vaste comme la nuit et comme la clarté,

Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.

 

II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,

Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,

— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,

 

Ayant l'expansion des choses infinies,

Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,

Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.

 

--- 


La natura és un temple que d’entre els seus pilars

De vegades surten paraules confuses;

L'home passa a través dels boscos de símbols

Que l'observen amb mirades properes.

 

Com llargs ecos que es fusionen des de lluny

En una fosca i profunda unitat,

Vasta com la nit i com la llum,

Les olors, els colors i els sons conversen.

 

Hi ha perfums frescos com carns de nens,

Suaus com els oboès, verds com els prats,

—I altres, corruptes, pletòrics i triomfants,

 

Que s’expandeixen com l’infinit,

Com l'ambre, el mesc, el benjuí i l'encens,

Que canten la transposició l'esperit i dels sentits.


Charles Baudelaire

Les fleurs du mal

Librarie Générale Française, 1999

Més sobre l'autor, ací


[Traducció meua del francés al català]

 

 

diumenge, 13 de juny del 2021

COSES DE LA PULSIÓ

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COSES DE LA PULSIÓ

 

Més enllà del desig pel cos,

foragità la paraula compartida

que teixeix els llaços invisibles,

el relat d’una jornada grisa,

les incidències quotidianes

en un dia de pluja,

les mirades imantades i tendres,

el frec suau pretesament involuntari,

la furtiva complicitat

en presència dels altres,

el plaer d’opinar

sobre assumptes aliens i propis.

 

Tenia recanvi o s’ho pensava,

i amb tot, sempre es veié lliure

de qualsevol sospita d’infidelitat:

no sabia que la pulsió

era, sobretot, làbil.


Isabel Robles

Les sabates i altres poemes

Bromera Edicions, 2014

Més sobre l'autora, ací

divendres, 9 de setembre del 2016

POEMA AMB DATA (LXXX): [TU VINDRÀS EL NOU DE SETEMBRE...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)


Ed. Derzet i Dagó, 1993
Més sobre l'autora, ací

dijous, 10 de desembre del 2015

LA FRONTERA

(Albufera de València. Imatge pròpia)
Ell va insinuar-li 
que no trobarien passaports per a l'eternitat, 
que no tenia solucions, 
tampoc alternatives. 
Eren víctimes d'un excés de solitud, 
àngels d'ales amputades 
devorant-se les mirades 
entre l'all-i-pebre 
en un petit port de l'Albufera.

David Castillo
La  muntanya russa
Pagès editors, 1993
Més sobre l'autor, ací i ací 

dimecres, 12 de juny del 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ENCESA FOTOGRAFIA"

Interessant i molt recomanable. 
Ací en teniu una mostra del contingut del llibre.

XXVII

Resseguir constel·lacions,
estels de la mitjanit,
declinats planetes
i zenits a contrallum.
concloure vaticinis,
marees vives,
influències mortes:
itineraris lunars.
Acaçar les el·lipses
de les estacions
o les impàvides
declinacions del dia.
Tot, pacientment,
entre la teua mirada
i les meues ombres.

Alexandre Navarro
Encesa fotografia 
Editorial Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací.

diumenge, 1 de juliol del 2012

POEMA AMB DATA (XII): PRIMER DIA DE JULIOL


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
PRIMER DIA DE JULIOL

AQUELL blanc del paisatge se te n'entrà pels ulls
i et deixà a les pupil·les la tarda retratada
com una miniatura. Les parpelles et feien
un conjunt de marcs d'èban als ulls. La teua cara

robà foc a les roses i a les galtes tremoloses
tornà més roig el foc que a les roses robava.
La seda dels teus dits, colpejant el teclat
dels teus cabells de coure, fingia una sonata

d'eurítmiques cadències. Ens arribava un càntic
afuat i metàl·lic de propera campana.
(Campana del Calvari que, alegre i riallera,
ens portava un anunci de lligam i constància).

Els silencis guanyaven la remor de les fulles
que assajaven un himne perquè el dia acabava.

I tu només miraves.
I jo només mirava.
i vingueren les ombres
i la Lluna...i la calma.

Com immensament bella estaves aquell dia
entre les blanques pedres tan immensament blanca!


Jaume Bru i Vidal
Missatger de joventut, dins d’Antologia Poètica
Consell Valencià de Cultura, 1999
Més sobre l'autor, ací

divendres, 3 de desembre del 2010

UN ALTRE PUNT DE LLIBRE

Us oferisc un nou punt de llibre amb un poema del poeta portugués Gil T. Sousa. El format és més pràctic: podeu fer una sola impressió, doblegar pel mig, apegar i plastificar. Si el voleu a la mida original feu clic sobre la imatge. Recordeu que cal fer-lo servir (si no ho feu així, no té gràcia).
              

Pobres
els que ni una sola vegada miraran
o seran mirats
així.
                G.T. Sousa