EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sons. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sons. Mostrar tots els missatges

dijous, 15 de febrer del 2024

CORRESPONDENCES / CORRESPONDÈNCIES


(Imatge no identificada presa de la xarxa)


La Nature est un temple où de vivants piliers

Laissent parfois sortir de confuses paroles;

L'homme y passe à travers des forêts de symboles

Qui l'observent avec des regards familiers.

 

Comme de longs échos qui de loin se confondent

Dans une ténébreuse et profonde unité,

Vaste comme la nuit et comme la clarté,

Les parfums, les couleurs et les sons se répondent.

 

II est des parfums frais comme des chairs d'enfants,

Doux comme les hautbois, verts comme les prairies,

— Et d'autres, corrompus, riches et triomphants,

 

Ayant l'expansion des choses infinies,

Comme l'ambre, le musc, le benjoin et l'encens,

Qui chantent les transports de l'esprit et des sens.

 

--- 


La natura és un temple que d’entre els seus pilars

De vegades surten paraules confuses;

L'home passa a través dels boscos de símbols

Que l'observen amb mirades properes.

 

Com llargs ecos que es fusionen des de lluny

En una fosca i profunda unitat,

Vasta com la nit i com la llum,

Les olors, els colors i els sons conversen.

 

Hi ha perfums frescos com carns de nens,

Suaus com els oboès, verds com els prats,

—I altres, corruptes, pletòrics i triomfants,

 

Que s’expandeixen com l’infinit,

Com l'ambre, el mesc, el benjuí i l'encens,

Que canten la transposició l'esperit i dels sentits.


Charles Baudelaire

Les fleurs du mal

Librarie Générale Française, 1999

Més sobre l'autor, ací


[Traducció meua del francés al català]

 

 

diumenge, 30 de juny del 2019

MIRAR

(Mark Rothko, Saffron, 1957)

MIRAR

Mirar, mirar només.
Mirar i contenir l'alé,
deixar-se endur pel magma de colors.
Mirar i contemplar.
La porta sense clau.
Mirar la intimitat del crit de joia.
Obrir la solitud de la tristesa.
Tornar a casa de l'amic.

Mirar i unir la mà amb la mà.
                                              Tocar
aquesta terra amb els llavis,
                                             amb les dents.
Cantar la llum, acaronar els pètals
del darrer raig de sol.

Reverberen els sons en la quietud
i els colors que ressonen contra el temps.


Jaume Pérez-Montaner
Paisatges per a Mark Rothko
(dins de Defensa d'una forma. Poesia completa 1976-2018)
Institució Alfons el Magnànim, 2018
Més sobre l'autor, ací