CANÇÓ DEL BRESSOL BUIT

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó del bressol buit

 

Quan s’acosti per darrere
amb la sang del pit al dit,
li diràs que sembla febre,
i amb la mà et farà que sí.

 

Quan s’endinsi dins la fronda,
espès desig que no diu,
li diràs amb veu dubtosa
que qui sap si no és petit.

 

Quan amb notes t’embetumi
on s’estava aquell anit,
li diràs que era el refugi
d’aquell que et creixia a dins.

 

Quan de dos un sol en resti,
tots plegats fareu camí
pel coster on va anar creixent-hi,
on va entrar i no en va sortir.

 

Eloi Creus

Com una mosca enganxada a la mel

Godall Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

TORNAR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TORNAR

 

Tornar,

entrar a la casa dels pares,

no amb la tristesa pels que ja no estan

sinó amb l’alegria d’haver estat,

amb l’alegria del sol

que encara torna

constant a les finestres.

 

Entrar,

amb la mort recent,

amb la mort encara viva, encara tendra.

 

Tornar

com un dia més...

 

tornar...

i no voler la llàgrima.

Berna Blanch

Dolmen

Perifèric Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací