[UN COP I UN ALTRE COP, ...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra
quedarà en equilibri i el poema
trobarà els noms perfectes del Poema.
Però l’onada (es) trenca a cada onada,
l’onatge recurrent d’un mar que intenta
sortir de si mateix i que hi fracassa.
Els noms no diuen res més que el que diuen.
Obligar-los a dir el que vull que diguin
m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.

 

Carles Camps Mundó 

Desig de veu

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací