(Imatge pròpia)
Sabia noms que eren iridescències
i travessaven jardins. Sabia indrets
on creixien en majestat les meravelles
i els nèctars substantius dels clars de lluna,
on creixien les papallones de la imaginació.
¿Ara quin frenesí m’ha empès
inevitablement
cap a presidis encerclats d’herba negra?
Plou sense treva ni pietat dins grans silencis.
Antoni Vidal Ferrando
Si entra boira no tendré on anar
Proa Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
