(Imatge no identificada presa de la xarxa)
palabras desarmadas
desexos que se perden
na néboa de mil noites
entre as sabas revoltas
polo feroz presente
de dous corpos que esquecen.
paraules desarmades
desitjos que es perden
en la boira de mil nits
entre els llençols regirats
pel feroç present
de dos cossos que obliden.
Poesia última d’amor i malaltia (1992-1995)
Poesía última de amor e enfermidade (1992-1995)
Edicions del Buc, 2016
Més sobre l’autor, ací
[Traducció de F. Escandell]
III
Com saber encara un lloc de tu
on reposar la mà, badada,
—un frec— i no sentir el gel
que em crema el palmell i m'escup?
Com en sabré aquest cau de tu?
Se'ns han conglaçat les carícies
que antany ens modelaven, i ara
nostres cossos són ganivets
afilats, esquerps, ignorats,
com arestes no encadellades.
El dol i
la pedra
Ajuntament d’Algaida, 2015
Més sobre l’autor, ací
Casa despentinada
El sol que entre esglai
i esglai entra
fereix la nostra intimitat
preservada no sé per què.
Despertar-me i passejar
pel teu cos; res més.
Que les meves hores
sempre s’esllavissin per cossos estimats.
Que els meus poemes
—escrits mentre descanso—
tinguin la llum i l’aire tebi d’una cambra
havent dinat, quan el sol de biaix l’enfoca
i el llit és desplegat.
Memòria del cos dins de Dits Tacats (Antologia 1978-2018)
Pagès Editors, 2019
Més sobre l'autor, ací
(Detall del "Tríptic de la passió", deixebles d'El Bosc. Museu de Belles Arts, València)
Sacrifici
And I’ve always felt
as if the living I’ve done, so far, hasn’t
actually been real life but a
long wait for it... a long wait
for something real, something
important!
Postman, Offre
ni en mort ens adonàrem que el sol
és fluorescent de supermercat;
aliment d’una grana coll avall i nit i dia barrejats en el trànsit constant dels nostres cossos.
ni en mort ens adonàrem que
l’espera és en va i el trajecte s’acaba
en safates de plàstic, fins que som tan corromputs que les mosques ens forniquen al braç.
no hi ha ganivet més esmolat que
el desig en carn tendra.
La mutació dels pollastres
Ed. Fonoll, 2022
Més sobre l'autor, ací
En una col·locació imprecisa
del teu cos sobre el meu
ha aparegut el que som.
Et descobreixo tot vibrant
de paraules que no entenc,
i jo aparec i reclamo ara
tot l’absurd significat
que havia rellogat en tu.
Fixa’t que no té sentit
que insistim a encaixar-nos
un damunt de l’altre,
com acoblant-nos.
Doncs se’ns fa frontera
el mur de cada un
que no podem
desmentir.
En construcció
Viena Edicions, 2021
L'obra de El cau de Calpurni està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons. Creat a partir d'una obra disponible a calpurni.blogspot.com. Cal citar sempre la procedència
Entrades
