 |
| (Imatge no identificada presa de la xarxa) |
Envoltat d'amics, de vells volums
que a brases i a sàndal oloren,
com una música cega, mormol
de folls déus, escolte las més antigues
històries i els versos més purs,
aquells que vessats al cos de l'amant
foren calze del cor. Trobadores, obriu-me
el poema, obriu-me el cancell del vostre
silenci joiós i feu-me, també,
trobar els nans als boscos de l'hivern.
Vells amics, fidels mots, confidents meus.
Atieu-me la pluja que sagna, l'ullal
que no brolla, la torxa o esmorteïda sageta.
Secretament i sol, amb l'ombra produïda
per un feble llum, com si un sacrilegi
cometés, us parle de les meues coses,
d'afectes, metàfores i hemistiquis,
d'algun vers amb accent a la quarta.
Estranya passió aquesta d'escoltar-nos.
Ramon Guillem
L'hivern remot
Gragal llibres, 1987
Entrades
