SAHEL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Au sud de Tombouctou

Entre les maisons et les rues de sables

Il ne reste plus qu'un cimetière

Aucune inscription

Rien qui ne remémore ces années

L’oubli est notre épitaphe

 

Et pourtant nous avons existé

Nous étions des ombres aux lèvres sèches

Des ombres aux lèvres sèches

Nous déambulions par la ville

Et personne ne nous voyait

 

Ces années existèrent

J'en suis un témoin.

 

---

 

Al sud de Timbuctú

Entre les cases i els carrers de sorra

Només queda un cementiri

Cap inscripció

Res que recordi aquells anys

L’oblit és el nostre epitafi

 

I tanmateix existíem

Érem ombres amb els llavis secs

Ombres amb els llavis secs

Deambulàvem per la ciutat

I ningú no ens veia

 

Aquells anys van existir

En soc un testimoni.

 

Ismaël Diadié Haidara

Sahel

Fondo Kati / Edicions del Genal,  2017

Més sobre l'autor, ací i ací

 

[Traducció al català feta per mi] 

EPITAFIO PARA AYLAN KURDI / EPITAFI PER A AYLAN KURDI

(Fotografia de Nilufer Demir para l'agència turca DHA)

Epitafio para Aylan Kurdi

 

este niño no salta entre las olas
no dibuja en la arena dinosaurios de espuma
no persigue la sombra fugaz de la gaviota

 

entre el niño y el mar
se abrió un abismo
la vertiente del odio
el filo de la herida

 

sobre la humanidad yace tendido
su peso abrumador doblega al mundo
no lo eligió la muerte
sino sus lazarillos.

 

---

 

Epitafi per a Aylan Kurdi

 

aquest nen no salta entre les ones

no dibuixa a la sorra dinosaures d'escuma

no persegueix l'ombra fugaç de la gavina

 

entre el nen i el mar

es va obrir un abisme

el vessant de l'odi

el tall de la ferida

 

sobre la humanitat jeu estès

el seu pes aclaparador doblega el món

no el va triar la mort

sinó els seus pigalls.

Guillermo Bianchi

Més sobre l'autor, ací i ací

[Traducció al català feta per mi]

EPITAFI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EPITAFI

 

Arrapà guitarres i músiques

en la foscor d'uns anys obscurs.

Alegrà el temps de les teranyines.

Era mig orb, però reconeixia

els versos en créixer dins l'ombra.

Morí fa anys, però la seua veu

encara passeja la calç d'un poble,

les fonts d'un país. El Blanc

Ii deien. I en enderrocar

la que fou sa casa, alguns veïns

afirmaren convençuts

que havien escoltat cançons

entre les parets melangioses

del moment.

Alexandre Navarro

Dotze poetes joves valencians

Tàndem Edicions, 2000

Més sobre l'autor, ací i ací