(Imatge pròpia)
Sóc un home sol,
un sol infern.
SALVATORE QUASIMODO
Com un deliri,
com una estranya contorsió,
com un tràgic pantaix
ens creix l'infern a dintre
massa vegades.
Em llançaria llavors
per finestrals enormes,
els cabells esbandits,
la mà segura,
i correria per camps inconeguts,
i entorn de l'illa,
i en amagats racons
dansaria tot sol,
i cantaria alegre
en les coves antigues.
Pere Gomila
Regió afòtica
Ed. Moll, 1978
Entrades
