(Imatge no identificada presa d'internet)
Si l’alba és la revolució de l’instant,
la llum és la invenció del temps,
la fretura de la vida quotidiana
i la dolorosa marxa del temps.
Si el dubte és la genètica de l’ésser,
la consciència és la inanició,
la fluïdesa del que transita lentament
i la veritat oculta entre esbarzers.
Si la lluna és el degoteig d’ànimes fosques,
la llengua és el ganivet que mata,
la mà que estreny solituds
i la divisió de la mentida.
Si la penombra és la distància,
la resignació és l’aigualit de l’esperit,
la memòria que camina lentament
i l’eternitat del pànic.
Entrades
