TARQUIM

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TARQUIM

 

Abans que el foc no gele l’ànima

Abans que el vent no supure el pus de l’extermini

Abans que la neu no creme l’esperança

Abans que la pluja negra enverine l’horitzó

Abans que el fang ens faça invisibles

 

El color púrpura de la tenebra ens abraça

com una visita inesperada           com el bes càlid de l’enemic

ens travessa els ulls

                                   amb dard de sarbatana

urpa rabosera

fins l’aigua ens ha traït

 

Josep Ballester

Quan tanque els ulls

Edicions Bromera, 2026

Més sobre l’autor, ací

TRES

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

TRES

 

On el dit ha perdut l’empremta,

el cor el seu reflux, el llavi el foc,

la teia d’altres focs que a la fusta nova

s’enganxaven. On la carn ha perdut

els extrems i els tactes, els meandres,

els rius empallegosos,

les penínsules la ira de la roca viva que,

cretàcica, s’endinsava a l’oceà.

On la neu ha deixat el seu blanc

en l’espai infinit i és un plec brut

de desordre i controvèrsia.

On la poma s’ha podrit des dels angles

cap endins, on s’ha fet aquell centre tou,

sucós, aquella crema infecta

per als insectes voraços.

On les pedres arrosseguen infèrtils

aquella inarrel de l’arbre que es dóna

al límit extrem del paisatge. Allà el rastre.

Com l’ofidi que oblida la cua entre les arenes.

Com el rèptil que abandona la pell.

Per si ens animem

a buscar-nos l’un a l’altre.

 

Joan Carles González Pujalte

Rastres de l’escapista

Bromera Edicions, 2025

Més sobre l’autor, ací

SOMNI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 

Somni

 

He vist com caminava per la boira. 
El sol s’havia post sobre l’infant. 
Ell no sabia encara quin camí 
l’emportava, a quin lloc abandonat. 
Per la nit, cap estrella traspuntava 
entre els núvols plomissos i aturats. 
Cada cop més, l’infant s’esgarriava, 
però sempre seguia més avant. 
Cremaven en la neu unes petjades, 
com fil de llum sobre vellut nacrat. 
Semblava aquell infant una atzarosa 
barca, perduda enmig de l’oceà. 
Només la neu i el gel vestia els arbres 
del somni on s’ha perdut aquell infant. 
Infant, cada cop més, els ulls se t’obren 
i brillen amb bellesa extravagant. 

 

Joan Mahiques Climent

Pedra foguera. Antologia de poesia joves dels Països Catalans    

Documenta Balear, 2008

Més sobre l’autor, ací i ací