(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DOLÇA CAIGUDA
Traspassaràs finalment els límits.
No hi pot haver llenguatge
que pel simple fet de ser dit sigui perdurable.
Et crucificaràs pels escaires
com les aranyes teixint amortiguadors de la caiguda.
L’estimball no serà finit. Sempre, sempre podrem caure
més i més,
fins a l’extinció.
Extints, deplorables,
amb la ignorància de tots aquells
que respiren pols en suspensió tòxica,
seguirem el salt mortal a l’abisme.
No ens podrà aturar ni l’agra boira dels déus.
La literatura no para els salts, els ensucra.
Cremen desordres
Adia Edicions, 2023
Més sobre l'autor, ací
Entrades
