DORIAN

(Imatge presa d'ací)

DORIAN

Tot era fresc, la seva vida gerda
li somreia a la cara, home de sort,
de mirada bonica i de cos fort,
felicitat completa sense esquerda,
o gairebé!, perquè un detall de merda
(així l’anomenava en to somort
i es corregia:) un sol detallet tort
li esguerrava la dolça plana verda,
fèrtil, el seu terreny vital fantàstic
i en feia un aiguamoll fangós i brut,
inhabitable, un toll de por i de fàstic:
esclau d’un antiquíssim pacte mut,
d’un mal moment, mig oblidat, perdut,
vivia la bellesa com un càstig.

Jordi Ferrer

Galleda

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací  

 

 

[UN COP I UN ALTRE COP, ...]

 (Imatge no identificada presa de la xarxa)

Un cop i un altre cop, pujo el poema
costa amunt de la veu. Potser la pedra
quedarà en equilibri i el poema
trobarà els noms perfectes del Poema.
Però l’onada (es) trenca a cada onada,
l’onatge recurrent d’un mar que intenta
sortir de si mateix i que hi fracassa.
Els noms no diuen res més que el que diuen.
Obligar-los a dir el que vull que diguin
m’ha fet merèixer el càstig d’impossible.

 

Carles Camps Mundó 

Desig de veu

Edicions Saldonar, 2021

Més sobre l'autor, ací