[COM EL DRAGÓ D'ESTIU...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Com el dragó d’estiu que sotja

pel mur de la casa isolada,

explores els budells del vers

enmig de la sang de la pàgina

on hi ha un abisme inquietant

i espigoles ací de gana,

musell de rèptil, entre els nervis

més feridors de la paraula.

 

Elies Barberà

Balada enmig del bosc

Viena Edicions, 2020

Més sobre l’autor, ací

J.

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

 J.

 

Ahir vas abandonar l’habitació per fer un cigarret

i quan t’he tornat a veure eren quarts de vuit del matí,

sorties de la dutxa amb els cabells xops

i et posaves el bodi amb agilitat.

Quan t’he buscat de nou amb la mirada,

només quedava a la tauleta un suc de taronja i llimona

i, a la cuina, una cafetera, que he assaborit

en el dibuix de la silueta dels intersticis de la ment

mentre aspirava la teva olor

amb l’aroma del cafè.

 

Ha tronat i ha plogut tota la nit

i he tingut la sensació de xerrar amb tu

en una vigília lleugera,

com ho feia amb els cosins quan estàvem de vacances,

converses etèries de cadells entre jocs estivals.

És la sensació encomanadissa,

pau sostinguda i l’al·licient de ser amb tu,

sense fer res o trepitjar el fre:

una tarda d’amor o un passeig

cap a un vers no inestable.

 

Els gats eviten els tolls al pati

mentre cada glop em crema la gola.

La sala s’engrandeix sense la teva presència,

i tots els records per les lleixes són un interrogant

que ni intento esbrinar de reüll.

Tot i que has sortit fa pocs minuts

la casa s’ha buidat més que la tassa.

David Castillo

Camp pervers

Edicions Proa, 2023

Més sobre l'autor, ací i ací

[UN RECORD...]

(Imatge noidentificada presa de la xarxa)

un record 

és un vers 

escrit en l'aire 

jo no vaig tornar 

de dins del rusc 

on envelleixen 

el seu to desnerit 

uns colors maldestres

 

només tinc aquests dies

i núvols per amputar

la seua nit enfurida

cauran llençols i rellotges

dormiran la set

d'un infinit

que m'ha sabut aprendre

el dolor de l'inútil

si aquest vers

escrit en l'aire

a penes plou m'acarona

en caure al buit

vaig perdent fins a l'ombra

fins I’essència ridícula

del bes.

 

Alfons Navarret

Dies de pols i pintura tendra 

Ed. Pont del petroli, 2017 

Més sobre l'autor, ací

JUSTIFICACIÓ DEL SÀTIR

 

(Imatge no identificada presa de la xasrxa)

JUSTIFICACIÓ DEL SÀTIR

 

La meva luxúria no és més

que un innocent divertiment literari,

l’esbós d’un desig bategant en la llengua,

el cabdal d'un vers sense metre ni rima,

un pessic de sal i un altre de pebre,

un estat de contemplació.

 

Si us plau, no m’ocultis la bellesa.

Que no t’espanti el meu esguard de sàtir.

 

Manel Alonso i Català

Com una òliba

Editorial Agua Clara, 2002

Més sobre l'autor, ací

   

VESPRADA D'ODI, I ÚNICA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Vesprada d'odi, i única

 

No et dedicaré cap poema,

no t’escriuré ni un sol mot, ni una sola paraula;

no m'entretindré dibuixant el teu nom

en cap platja ni en cap paper pretenciós.

Malgrat això, no vull oblidar-te: vull odiar-te

amb amarga consciència, lentament insomne.

Insistisc: no et dedicaré cap bona paraula

ni t’atorgaré cap bon gest. Seré com tu, com tots.

Alexandre Navarro

Ex-vot

Fundació Bancaixa Sagunt, 1987

Més sobre l'autor, ací

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA

 

(Píndar)

NINGÚ NO ÉS POETA A LA SEUA TERRA   Ningú no és poeta a la seua terra,                                        la dels seus inicis. Ix amb pesats passos d'osa polar de la cova, veu poètica meua. Arribar a ser ─com deia en Píndar─ jo vull jo, parlar-li clar a la fosca, pensar amb veu alta.   Sonarà un dia sencer de llum i al disc de vinil daurat es courà el concert del solstici de l'estiu. Sols l'esbós encara, però ─res més: del vers, les albors.   Ningú no és poeta a la seua terra,                                      la dels seus indicis. Ferran Bretó Martínez Allà on em porte el vers Vincle Editorial, 2021 Més sobre l'autor, ací

Believe in yourself, / go ahead —see where it gets you.   RITA DOVE Demeter’s  Prayer to Hades

LA PELL DELS MOTS

(Il·lustració de Jaume Arcos)

LA PELL DELS MOTS

Com una mossegada al meu cos

els versos amaguen dents de melic.

La seua sang d'ossos d'hivern

són la pell desfeta en pètals,

i els ulls, plens de síl·labes gelades, 

amaguen els mots. 

Els meus genolls, nuets de nits i de silenci, 

fan caure la paraula dins de la llum.

Abel Dávila Sabina

Màtria

Ed. Germania, 2013

Més sobre l'autor, ací

AMICS POETES

(Fotografia de Nel·lo Navarro)

AMICS POETES

Reconec
que tinc uns quants amics i amigues poetes.
No en són molts.
Quatre... Cinc... Sis?
Són gent que vola milotxes, escriu salms, recol·lecta
bolets, admira els ocells,
practica parapent, pasta fang, fins i tot hi ha algun que
pesca peixos...

Elles i elles se saben homes i dones
amb els peus envescats al rall
de les metàfores del carrer
i busquen les seues dosis de consol
sota l'estora de molsa
de boscos impossibles.

És aquesta una clàusula vital
que els converteix en éssers reals,
un gest que els retorna
el control dels àbacs de les paraules
i els aparta de les inútils autarquies
dels somnis.

Jo, mirant de reüll
per l'espitllera de la meua trinxera,
m'esforce per aprendre dels seus  versos.

Nel·lo Navarro

Singladura incerta

Ajuntament de Nules, 2014

Més sobre l'autor, ací

EN UN VERS

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

EN UN VERS

En un vers,
hauria pogut sobreviure en un vers.

Quan arribe la nit,
li prendré el seu perfum – absurdament
per notar-li així com transpira.

En un vers – la pell en un únic
vers – trobaré la mort d’alguns dels
arbres del meu pati, desgastats com mentides,
i les parets que atrapen aquesta llum
dins les corol·les d’una heura
que sempre tanta pau haurà de proporcionar-me,
amb la seua escuma, grisa i blanca, i més tard dura;
la cambra lentament fuig, a penes
sobreviu amb el buf, la negror i l’absurd
d’anar malbaratant tots els rastres.

Alfons Navarret

En blanc

 Caixa de Balears, 2002

Més sobre el autor, ací

AMB LA MÀ ESQUERRA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

AMB LA MÀ ESQUERRA

Cada seu vers, un corriol

que ens porta cap on no se sap

fins que de sobte ens hi estimbem,

enlluernats o a les palpentes.

Repassar poemes d’algú

que vam llegir fa temps:

com embocar carrers

d’una ciutat mig oblidada,

o endinsar-se en un bosc

on podem tornar a perdre’ns

i, quan menys ho esperem,

tot de cop retrobar-nos.

              A Tomas Tranströmer

Àlex Susanna

Filtracions

Edicions Proa, 2016

Més sobe l'autor, ací

VERSEMBLANÇA

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

En cada sotrac, en cada esquerda 
hi ha una llum. 
El crit, el vers, la ferida. 
La nafra. L'estigma. 
La nafra del vers. 
El rictus de l'estigma del vers. 
Teixit pels dits 
al bell mig d'una lluerna. 
Se'ns queda nua la llum entre els dits 
com una rebel·lió callada d'imatges 
en els confins de la ferma realitat 
que esdevé el poema.

Àngels Moreno

Clarobscur

Ed. Neopràtria, 2014

Més sobre l'autora, ací

PODRIA CONSULTAR TRACTATS...

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Podria consultar tractats de literatura.
Exigir de la memòria un vers
O el cèlebre acudit que disposat com a epitafi
Lapidara per sempre aquesta estona...
Per a descriure el sentit de cada experiència.
Que a voltes tota paraula no és més que un plagi
Vanitós en boca d'un nou actor
Assajant altre colp, com ara, el mateix melodrama.

Jordi Botella

Disciplina

Amós Belinchón, editor, 1990

Més sobre l'autor, ací.