PEDRA LLIURE

 

(Imatge pròpia)

Pedra lliure

 

També són misticets

aquells pensaments que

frunzeixen el seny

dels que fereixen

amb llurs pistoles

la pedra lliure.

 

El còdol restarà enfonsat

sota el teu pit de mamífer.

 

La teva música,

inhòspita, humida i encisadora,

perpetua el concili

del fàstic i de l’agonia.

 

El bell mig esguard

de qui ha traït la follia

i les pors fútils de la daga.

 

Sense dissipar l’anhel

frueixes joiosa en el cel de l’apatia.

 

No pot haver-hi cap treva

amb qui ha malmés

l’acció d’afeixugar-te el cor.

 

Mar Navarro Llombart

Navegant de pors quotidianes

Universitat de València – Edicions 96, 2024

Més sobre l’autora, ací i ací

SI

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SI

 

Si la raó em paralitza que

no em deixa ni pelar patates

me les fotré amb pell i tot

 

Follia, encén el foc

amor, agafa el càntir

vés a la font

                      que tenim gana

 

La lluna ens farà llum

les branques ombra i ens diran el què

 

I quan ja bulli

el muntanyam s’estremirà

s’escarrufarà el cel i

miolarà la pell

Enric Casasses

A la raó

Edicions 62, 2024

Més sobre l'autor, ací

EN UNA MAR TANCADA

(Imatge pròpia)

En una mar tancada

 

Som el que no som: por de fred

Tement la paraula més enllà dels estels

Enfonsades en amalgames planyívoles i delirants

Les angoixes palpen la plenitud versada

Mentre l’ànim bull com l’aigua al foc

En una mar tancada

 

Un estiu que fuig

Una llar enreixada

L’urpa del felí amb el penúltim recurs

 

El vent de la nit capgira el cel

Canta la gata els silencis de grills mariners

I la mar bull com l’aigua al foc

 

Soc el que no soc

Recorde els morts de ma casa

Partença sense ales, de nit plegades

De dia atentes amb ulls oberts que la llum rebutgen

 

Hieràtics mussols de col·lecció

Interrogants insurrectes

Amb ritme de tortuga ens repetim:

Ens falta temps. Ens sobren foscors. Ens falta temps. Ens sobren nits

 

Com un ocell a la branca restem temorosos

Precipici insondable de la follia

Gelosia, mal o estima

 

Rosa Miró

Estats d’excepció. Llibres pel rescabalament

El Pont Cooperativa de lletres, 2020

Més sobre l’autora, ací

VULNERABILITATS

(Conservatori Municipal de Música de Barcelona)

Vulnerabilitats

Hi ha jornades despullades de la follia de la tempesta. I en la seua plàcida nuesa trobes camins complaguts de trànsit. No saps si durarà gaire. Però les hores es defineixen amb aquella condició de serenor que amera cada gest i pensada. He comptabilitzat, per exemple, les vegades que m’has dit: t’estimo. La vulnerabilitat t’espanta. Lleva la cuirassa que has portat, tant de temps, per guarir-te de la pluja. Vols mantenir-te estàlvia a les desfetes. Vols impossibilitar l’estratègia que la vida ens organitza, en ocasions, quan s’embosquen les desavinences sobre allò que atresoràvem. T’has vist, de sobte, com un gran edifici de finestrals oberts. Envaïda de llum i ocells. En allò que no has pogut ensinistrar, guarde jo la vida que m’agradaria dur posada.

Josep Manel Vidal

L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe

Pegès Editors, 2018

Més sobre l'autor, ací

[TAMPOC LA MEMÒRIA ENS RECORDA...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Tampoc la memòria ens recorda.
La desconeguda amfitriona de les nostres
celebracions els seus camins relaxa.
La malaltia cruel, antiga, que secciona
la paraula follia, és de la paüra el galopar
sense fi: unicorn atàvic,
tu, confons les petjades al corredor sense
retorn.

Claudio Rizzi

Popocattopetl

Editorial Anthropos, 1989

Més sobre l'autor, ací

[Traducció del castellà feta per mi]

NUS DE FEBRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Nus de febre, 
sang d'estiu,
límits de tots 
els llavis somorts. 
Mossos salvatges 
de les llàgrimes infantades, 
treva de riures aguts 
en la follia de les cambres. 
Mans de la neu, 
papers muts del conjur, 
de l'oblit d'óssos metàl·lics. 
Velams desarmats, foc a la 
vall salnitrada. 
Automòbil engarjolat, 
fang inflat d'una bruta 
innocència. Vitralls entelats 
del riure afilat de la cicatriu. 
Filla morta, mortalles esquives 
de la mampara tova. 
Febre deslligada, cavalls 
del fum, estol grotesc 
d'una agonia. 
Puc lloar l'hora en què 
un déu desconegut, en el platet 
d'una balança freda, m'apropa 
el Fluimucil Oral.

Josep Igual

Closed for sale

La Forest d'Arana, 1994

Més sobre l'autor, ací

DE LA DENSITAT DELS FLUIDS

(Imatge pròpia)

III

A L'horabaixa he mastegat la finíssima pluja, la brisa que ens cobreix, una argúcia perfectament calculada d'extermini des de la imaginació cap al món dels vius que no viuen. 

El record sempre és trair. Per tant, no ho dubtes més, recorda fins l'oblit més innocent. Fins el blanc de les pupil·les. 

L'obra mestra seria saber el punt exacte de la mar on comença, però, també on acaba la follia. La corda fluixa del crepuscle.

Josep Ballester

L'odi

Ed. Bromera, 2005

Més sobre l'autor, ací