[SOJORN DEL CEC,...]

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Sojorn del cec,

la meua lluna

és el teu ventre.

 

---

 

Cérvola meua

ja vinc cap a l’afrau!

tu vens pel rastre?

---

Pas sense pes

la petja del teu cos

o pes que eleva.

Carles Mulet

Tabernacle. Tríptic eròtico-amorós

Lletra Impresa, 2025

Més sobre l’autor, ací i ací

CANÇÓ DE L'ENCONTRE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Cançó de l'encontre

 

I vine i despulla’m després de despullar-te,
escolta les meues paraules com si fossen ordres,
posa la teua mà dreta sobre el meu sexe,
comença lentament fins que et sentes segura,
després fes-ho amb la boca, excita’t,
ara faré jo, la meua llengua farà gust a ginebra,
tot és qüestió de no pensar, relaxa’t,
abandona’t del món i la consciència,
ara nóta-la dins teu calenta, ets meua,
sent com et penetra amb lentitud i fermesa,
acobla’t al meu cos, mou-te alhora,
sent com augmenten els matisos de plaer
que es deslliguen com batecs incontrolables,
no hi haurà amor en aquesta contesa,
només desig ara que et tremolen les cames,
ara que el plaer ja no et ve de mi sinó de tu,
respira, gemega, insulta’m en la boca,
fins que amb un renec ofegat caiga sobre teu
i el teu cos, que no està fet de fang, tremole.

 

Salvador Iborra

Els cossos oblidats

Onada Edicions, 2009

Més sobre l’autor, ací 

DANSA

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DANSA

Ens despullàvem en un joc premeditat,
sorprenent miratges de llum blanca,
territoris de carícia, dolces estepes d'èter.
Tot separava i bastia l’urpa oberta del desig.
S'adorm el temps en els teus cabells
en una alquímia de prodigis impossibles;
s'allunya el fred en els dibuixos de les mans,
en l'oferta geografia que ara em mostres.

Silvestre Vilaplana

Partitures perdudes

Editorial 3i4, 2007

Més sobre l’autor, ací i ací

POEMA AMB DATA (CXVIII): ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

ENTRE EL 8 I EL 9 D’AGOST

 

Reinventem aquesta nit l'amor

i deixem que ens amere la rosada que desprèn

la lluna que penetra per la balconada.

La nit és càlida i viva: el cuquello canta

en un campanar que ha perdut les campanes.

Deixem-nos anar i gaudim de la intensa fragància

del galant de nit que perfuma els plecs dels llençols

amb que emboliquen la nuesa deforme

dels nostres cossos derrotats per la gravetat

i el caos d'un univers que ens ignora.

Deixem-nos anar i reinventem

aquesta nit càlida i viva d'estiu

tots els signes amb que s'escriu l'amor

grafiat en saliva i suor que provoca

l'agitació dels nostres pits batent-se

l'un contra l'altre frenètics i desesperats.

I si no sabem reinventar-Io, però,

deixem que els espasmes arravatats de la carn

ens embolcallen de plaer.

A la fi, serà l'únic concret que trobarem

demà, a la matinada, quan ens n'allunyem

i en uns dies no sapiguem qui érem.

 

Hermini Pérez i Edo

Descarnat a mossos

Ed. Neopàtria, 2017

        Més sobre l'autor, ací

 

PETICIÓ

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 PETICIÓ

 

A aquesta tardor

demane les meues mans mossegades

en la litúrgia vespertina,

el camí sense memòria.

Demane els meus ossos llaurats

en aquest estatut d’amor

on dir jo

no em salva sense el tu que l’acompanya.

Aquesta tardor

em fa jurar la llum

per a veure el teu pubis daurat,

i sempre torne

a les roselles preses en els teus mugrons,

als teus pètals blancs en la meua boca,

i et mulle els peus

amb els llavis d’un pardal vell

perquè tu m’alimentes amb la teua pell i...

m'eternitze.

 

En aquesta tardor

penges paraules en les meues parpelles

i t’afones en el meu buit

fent olor de romer i llorer,

a saliva,

a perfum francés.

Aquesta tardor

               -com veus-

em té imantat al teu ésser.

 

Eusebi Morales 

El somni on visc

Edicions Bromera, 2001

Més sobre l'autor, ací  

[BALLAVES, I JO ET VEIA DESPULLADA,...]

 

(Naixement de Venus. Botticellli.)

Ballaves, i jo et veia despullada,

no en la penombra roja de la pista;

anava nit enllà la meva vista:

ja reies al meu llit, blanca, oblidada...

 

Sentia que el teu cos de divuit anys

se m’obria calent com un bressol,

i que no dormiria mai més sol,

envilit per malsons i desenganys.

 

Ballaves, i el teu cos em prometia

el tendre acolliment on he tastat

el sabor més gustós de la bondat,

un delit que derrota la ironia.

 

Ballaves, tota llavis, oferint

la veritat oculta de l’instint.

Pere Rovira

El joc de Venus

Edicions Proa, 2021

Més sobre l'autor, ací

[ICS]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

[ICS]

Crucifixada al llit

comence a moure’m de pressa,

més de pressa,

molt de pressa,

fins a notar la velocitat de la llum,

fins a rebentar-te la pell,

fins a despertar del tot,

fins a tornar-te dur com una pedra,

fins a reconstruir una boca fecunda,

fins a foradar els crits,

fins a ofegar-nos en la nit,

fins que t’aprengues de memòria

que el meu cony té la mida exacta
de la teua mà.

Raquel Casas

Vessar el càntir

Viena Edicions, 2020

Més sobre l'autora ací i ací

HOTEL PARÍS V

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Mire el llit, el meu llit, metàl·lic a l'hotel.

Té, Françoise, l'estatura exacta del pecat.

Considere els llençols i el cobertor, vermell,

i les parets verdoses i l'espill i el bidet,

i lleve el cobertor amb certa lentitud;

toque els llençols, humits, i blancs, i suavíssims.

Pense unes cuixes tendres, Françoise, pense un cos d'aigua.
Pense el pes del ruixim, Françoise, i pense l'ègloga.

Vicent Andrés Estellés

L'Hotel París

Edicions 62, 1973

Més sobre l'autor, ací

[VOLDRIA SABER NEDAR...]

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

voldria saber nedar

en les aigües del teu cos

endinsar-me en els enfonys

trobar-hi estrelles de mar

i somriure a una medusa

capbussar-me entre les roques

trenar algues i corals

i fer-ne aletes dorsals

remuntar el delta frondós

rodolant-te per l’esquena

i ser-ne un palet de riu

repicant amb cloc somort

fins a arribar-te a la font

que raja fresca entre molses

i beure’n l’aigua tan clara

com el meu somni llunyà

Albert Mestres

Poemes intestins

Edicions 62, 2018

Més sobre l'autor, ací

VIATGE

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

VIATGE

M’agrada circular per les teues corbes sinuoses,

transitar carreteres de pell llisa lliures

de peatges del bescoll als turmells,

ascendir ports envers turons tibants

i davallar rampes cap a fondalades humides,

estacionar a l’esquena, els malucs i l’entrecuix

on palpar-te, magrejar-te, fossar-te,

conduir-te sense stops ni direccions prohibides

per sentir-te complaguda, lliurada, oberta,

prémer l’accelerador a l’autopista del desig
i arribar a la destinació del plaer compartit.

Enric Abad i Lluch

Gojos del cor i la carn

Ed. Meteora, 2018

Més sobre l'autor, ací

SENSO

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

SENSO

Esguards on es dibuixen llavis.
Mans que esculpeixen pits.
Fal·lus que hissen banderes
de foc i vellut.
Batecs de llum, de música, 
de sang ardent assumits
en el desig i en el goig,
en la por oculta de la carn
mossegada pel llop del temps.

Manel Alonso  i Català

Si em parles del desig

Onada Edicions, 2010

Al CD "Després vingué la música", 2015

Intèrprets: Borja Penalva /Andreu Valor

Més sobre l'autor, ací i ací

[Ací es pot escoltar el CD]

[COM UN PEIX MALFERIT...]

(Il·lustració de Manuel Boix, inclosa al llibre )

Com un peix malferit tret de l'aigua amb 
ulls d'una tremolor tèrbola i letal, i 
narius aletejant febrosament la teua figura de jonc, 
ufanosa esquinçares amb les ungles 
del deliri el meu donyet color d'aram i selvàtic. 
«Al bell donyet li ha nascut una rosa: la rosa 
és gran, sensual, graciosa...» 
I amb un encès clamor de mite renovat,
tots dos, rabent i furiosament, us besàreu
sense afilar massa les espases, 
a glops de foc i saliva, sense cap treva, 
car el temps us declarava la guerra, 
en retallar-vos cruel la collita de les
llunes esvaroses i la màgia d'aquella magrana 
carnosa, que esclatava ja, tan impúdicament 
i exquisida, al bell mig del teu cos.

Lluís Alpera

Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus

Llibres del Mall, 1985

Més sobre l'autor, ací i ací