EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutats. Mostrar tots els missatges

dilluns, 14 de juliol del 2025

[ADELERADES DE DESIG,...]

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Adelerades de desig,
juntes, inventem noves cal·ligrafies
que esgrafiem amb mots i brases a la pell,
illa de flames,
festí de boires enceses.
Sobre les teulades ixen síl·labes d'aigua i foc
i fumegen frases de dolços fonemes
que els núvols lletregen.
El vent passeja onejant
per ciutats i camps la banderola,
diccionaris ignots,
mots rebels, mots afins, mots memòria.
I és així com, per fi, esdevenim visibles al món:

Per l'alfabet de l'amor.

 

Nora Albert

Mots i brases

Ed. Brosquil, 2004

Més sobre l’autora, ací i ací

diumenge, 22 de setembre del 2024

[VOSALTRES, ...]

 


(Imatge pròpia)

Vosaltres, autòmats i rostres,

que esmoleu les ciutats:

contempleu com ronquen les pors,

sentiu el bategar de rentadores

i de despertadors,

agafeu els raspalls color alumini

de les cuines immaculades

per rentar-vos les dents,

alliseu els bressols de formigó

i desitgeu la bona nit amb brases

als petons.

[…]

 


Marc Masdeu

Sherwood

Viena Edicions, 2024

Més sobre l’autor, ací

divendres, 17 de febrer del 2023

LLÀGRIMES

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Llàgrimes

 

“Alguien mide sollozando

la extensión del alba.”

Alejandra Pizarnik

 

Sempre és fàcil collir llàgrimes en la temporada dels adéus. Llisquen sobre el cobertor que ha arraulit les darreres hores de l’estada. Un voldria desentendre’s dels seus caminals de silenci. Fer com si no hi foren. Un degoteig fantasmagòric que podem inocular amb la llum de les promeses. Però les llàgrimes sempre venen, intuïtives, a precedir el darrer bes, la darrera abraçada, el darrer gest que ja ens mirem des de la distància, a través d’un vidre o de l’aire de plom de les ciutats que abandonem. No sabem ben bé quin propòsit tenen. Quin defecte acaben rentant quan es despengen des d’aquell cel dels ulls que abans ens miràvem. Només sabem que venen. I ens fan pensar com de valuosa ha estat aquella proximitat assajada en aquell espai que hem llaurat de petites seqüències d’afecte, ara en franca resistència a la pèrdua.

 


Josep Manel Vidal
 

L'endemà de totes les fosques. Poemes par a Cloe 

Pegès Editors, 2018

Més sobre l'autor, ací

 

dilluns, 14 de febrer del 2022

HIROSHIMA MON AMOUR. VARIACIÓN

(Imatge  no identificada presa de la xarxa)

Martes, enero 12, 2021

                                      Hiroshima mon amour. Variación


Hiroshima se ha llenado de flores. Lo sé todo. No sabes nada. Sin embargo, todo sigue. El ser humano no es inmortal. Pero, todo continúa. La lluvia da miedo. Una ciudad entera será arrancada otra vez de la tierra y caerá llena de cenizas. Todos muertos. Todos muertos. Lo sé todo. No, tú no sabes nada. Las flores vuelven a nacer. El agua es fresca, sin embargo, es venenosa. ¿Qué son las estaciones? Ya nadie mira la subida de la marea. Ya nadie mira un amanecer. Todo se llena de miedo. ¿Por qué existe la desigualdad, no somos todos iguales? Lo sé todo. No, tú no sabes nada. Yo conozco el olvido. No, tú no lo conoces. Sí, aunque no lo creas. He luchado contra el olvido y he olvidado. ¿Quién eres? ¿Existe el amor? Existe la alegría. La lentitud y la dulzura pueden aún inundar un corazón, mi corazón. Tengo la memoria llena de sombras y de piedras. ¿Por qué recordar? He olvidado. Yo lo sé todo. No, tú no sabes nada. ¿Por qué negar la evidente necesidad de la memoria? ¿Por qué vienes a esta noche y a esta ciudad?

Aún existe la belleza.

Todavía existe la belleza,

y las flores siguen naciendo.

Aprendo a mirar

¿Qué soñabas?

Miraba un campo nevado.

Me gustan las ciudades que nunca se detienen

ni siquiera en la noche.

La voz suave del amanecer se escucha y es apacible

Hiroshima se ha llenado de flores.

------

Dimarts, 12 de gener, 2021

 Hiroshima mon amour. Variació

 

Hiroshima s'ha omplert de flors. Ho sé tot. No saps res. Tanmateix, tot segueix. L'ésser humà no és pas immortal. Però, tot continua. La pluja fa por. Una ciutat sencera serà arrencada una altra vegada de la terra i caurà plena de cendres. Tots morts. Tots morts. Ho sé tot. No, tu no en saps res. Les flors tornen a néixer. L'aigua és fresca, amb tot, és verinosa. Què són les estacions? Ja ningú no mira la pujada de la marea. Ja ningú no mira un llostre. Tot s'omple de por. Per què hi ha la desigualtat, no som tots iguals? Ho sé tot. No, tu no en saps res. Jo conec l'oblit. No, tu no el coneixes. Sí, encara que no ho creguis. He lluitat contra l'oblit i he oblidat. Qui ets? Hi ha l'amor? Hi ha la joia. La lentitud i la dolçor encara poden inundar un cor, el meu cor. Tinc la memòria plena d'ombres i de pedres. Per què recordar? He oblidat. Jo ho sé tot. No, tu no en saps res. Per què negar la necessitat evident de la memòria? Per què vens a aquesta nit i a aquesta ciutat?

Encara hi ha la bellesa.

Fins i tot existeix la bellesa,

i les flors continuen naixent.

Aprenc a mirar

Què somiaves?

Mirava un camp nevat.

M'agraden les ciutats que mai no s'aturen

ni tan sols a la nit.

La veu suau de l'alba se sent i és plàcida

Hiroshima s'ha omplert de flors.


Virginia Fernández Collado

Inèdit

Més sobre l'autora, ací i  ací


[Traducció al català feta per mi]