 |
| (Home de Vitruvi de Leonardo da Vinci, detall) |
més que no pas l'arrogant individu
voltat d'honors, enverinat de glòria.
I és, per això, que m'agrada el cant
senzill, sovint fet de terra ben aspra.
Encara hi ha, però, qui no em comprén:
vol que una tela frondosa de paraules
oculte el cos com un enramat d'heura,
però m'estime molt més no ofegar-lo.
He de deixar-lo que sure ben clar
com un vaixell saltant joiós les ones.
No ha arribat encara del cant l'hora
de deixar l'home apartat, oblidat,
com qui es deixa oblidada la groga
fotografia d'un primer i ja
ben llunyà amor en deixar d'usar una
vella cartera, desgastada i buida.
Per això dic, ben clar, que estime l'home,
com qui s'estima l'afable natura
d'un antic pi creixent entre les roques.
No us parlaré amb mots falsament poètics.
Es necessari encara parlar d'ell,
amb sentiment irrefrenable. L'home:
agosarat personatge, lleó
mansament sempre ferotge, que es creu,
sense profit, el centre just del món.
Josep Antoni Fluixà
Nàufrags sense illa
Ed. Bromera , 1987
Entrades
