(Imatge no identificada presa de la xarxa)
DIC: que el riu que baixa i s’endú
fulles som tu i jo. Que l’amor no és raó, és gana
calenta i la tragèdia inicial és que res no ens és refugi.
DIUS: que l’home llop habita els temples
desfasats, que són les runes les que
aguanten i apuntalen aquest viure
exactament desubicats: al lloc de l’altre.
DIEM: món sempre que volem dir por.
per tant diem i així refem el camí llarg
traçat violentament per les formigues
i les llargues Dinasties que han dut glòria
i escarabats a aquest món d’ara que no és nostre.
Max Codinach Sendra
Els angles del vent
Viena Edicions, 2022
Més sobre l'autor, ací
Entrades
