EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fi. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de desembre del 2025

[DESIG DE VEURE...]


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

XXI.

 

Desig de veure
una altra estrella
de dia
desig de tenir
una altra referència
al cel

 

amb impaciència
esper la brillantor
la lluïssor
que en marcarà la fi
que impregnarà de llum
el nostre blau diürn

 

quan s’acabi l’estrella
fluctuant,
en procés d’expansió
de finitud
brillarà més
però
tanmateix
una estrella
també pot agonitzar
durant desenes
de milers d’anys.

 

Júlia Febrer Bausà

Arrel inoïda

Adia Edicions, 2025

Més sobre l’autora, ací

dissabte, 22 de novembre del 2025

ÀNIMA EN PAU


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
 

ÀNIMA EN PAU

 

No només l’essència de l’essència

sinó també l’arrel que aboca vida

que puc intuir entre la ceguesa

i l’enlluernament i l’avenir.

 

No només la vida sinó la llum,

i més encara, l’oblit de l’insomni.

I desballestar metàl·liques nits

en aurores que esquincen la foscor.

 

I respirar amb força i obrir els ulls

als colors de les frenètiques hores.

Cercar el camí dolç de la memòria

en fulles seques de temps aturat.

 

I sentir el batec del cor que anuncia

desitjos i afanys en la llarga espera

de les hores dels murs emblanquinats

assedegades en somnis possibles.

 

I saber-me principi i fi de mi.

 

                                                                                  


Jesús Giron Araque

Dins de Mostra poètica Maria Carme Arnau i Orts

Editorial Alamida, 2025

Més sobre mi, ací i ací         

dilluns, 27 d’octubre del 2025

YANTRA

 


(Imatge no identificada presa de la xarxa)

YANTRA

 

Clarobscur de les cases profundes,

de besllums i de pols

sobre el rastre roent de paraules no dites.

 

Contemple aquest llindar,

l’aurora fosca dels objectes que criden

llur persistència amenaçada.

 

Com deslliurar-me ja

d’aquest parany d’objectes innombrables?

 

Recerque quin ha de ser el just moment de cloure

la vella història que em domina.

I veig la fi llunyana,

remota, inescrutable.

 

Emili Rodríguez-Bernabeu

Talismans

Editorial Bromera, 2013

Més sobre l’autor, ací

dimecres, 14 d’agost del 2024

COLORS D'AMOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

COLORS D'AMOR


Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.

Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.

El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa

del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.


Teresa Bertran (Teresa d’Arenys)

Aor

Amadeu Oller, 1976

Més sobre l’autora, ací i ací

dijous, 21 de juliol del 2022

POEMA AMB DATA (CXVII): [DE LA LLUNA QUE NO SE'N PARLI MÉS...]

(Imatge pròpia)

De la lluna que no se’n parli més.

Mite caigut aquell 21 de juliol

quan aquells llunàtics van clavar-li una bandera estrellada.

Dels eclipsis que se’n digui ja només el necessari:

vulgar coincidència, repetitiva, repetitiva, repetitiva.

 

Quan de reüll, en mirar-los,

ens tornem cecs, ja és això: la fi del món.

 

Biel Barnils Carrera

Capcorestómac

Témenos Edicions, 2020

Més sobre l'autor, ací

dissabte, 7 d’agost del 2021

POEMA DE LA FI

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

Poema de la fi I

[fragment]

 

Digues un nom.         Diré el teu nom.

                                 O el meu, que ets tu i que ets jo i que són

                                 també els camins que ara ens separen.

Digues un món.         El que s’escola vertical

                                 pels regalims quan

                                 frego insistentment tots els segles  

                                 que se m’aferren a les dents.

Digues un so.            Diré el batec

                                d’un peix que mor clapotejant

                                a la coberta d’un vaixell.

Digues un verb.        Diré el verb viure,

                                que és caminar i riure molt

                                —com diu Bauçà i també dic jo.

Digues un do.          Desaparèixer

                               fins que del tot no en quedi res,

                               que és el mateix que dir estimar.

[…]


Pol Guasch

La part del foc

Viena Edicions, 2021

Més sobre l'autor, ací

divendres, 16 de juliol del 2021

ALLEGRO DE TORNADA

(Foto de Manolo García, presa d'ací)

ALLEGRO DE TORNADA

 

Una tornada ressona

amb les rodes del tren en la via,

amb el sol enterbolit que mor,

i tombo i caic i tombo,

com els verds canyars del Besòs.

 

Sóc perdut

entre andanes abandonades

i pàrquings solitaris,

vaguejo, és el meu fat,

per damunt de ponts i viaductes,

més enllà de passeres i travessers.

 

No em reconeixeu,

no us plaureu de veure’m,

només cal que un gest

engegui de nou el trajecte,

dins a la fi, fins a la fi de tot això.


Jaume Carbó

Òrbites Planetàries

Edició de l'autor, 2019

Més sobre l'autor, ací

dimecres, 25 de novembre del 2020

GEL

 

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

GEL


davallada
escuma d’onada que esdevé calç
boira que gosa amortir el sol
ulls clucs
sol que fumeja el vapor d’una bogeria
la teva absència

el què, el qui, el com, el cuc
que neix de la carn podrida
que tot arreplega

només ossos, només restaran els ossos, 
de la calç, de les onades, que arriben sense aigua a la platja,
eixutes, no vull les meves llàgrimes

s’han acabat les mancances





Carlos Paniello Barcelona

Més sobre l'autor, ací i ací

dijous, 9 de juliol del 2020

LLEGÓ EL FIN / ARRIBÀ LA FI


(Imatge no identificada presa de la xarxa)
LLEGÓ EL FIN

Gritos de silencio, vacío aterrador…
noches de insomnio, celos, odio, dolor.
Lágrimas en la lluvia, descalzos por el jardín,
recogiendo solo espinas, y un amor que llegó al fin.
Sueños en penumbras, besos de marfil,
frío entre las sábanas, caricia de reptil.
Solo en esta noche, hielo que araña la piel,
Toma tu copa de reproche y olvida que un día fui fiel.

---
ARRIBÀ LA FI

Crits de silenci, buit aterridor...
nits d'insomni, gelosia, odi, dolor.
Llàgrimes a la pluja, descalços pel jardí,
recollint espines només, i un amor que arribà a la fi.
Somnis en penombres, besos d'ivori,
fred entre els llençols, carícia de rèptil.
Sol en aquesta nit, gel que esgarrapa la pell,
Pren la teua copa de retret i oblida que un dia vaig ser fidel.

Arantza Guinea
Deshojando amapolas
Lord Byron Ediciones, 2015
Més sobre l'autora, a

[Traducció del castellà feta per mi]