EMPREMTES

Tota tu, perfil de poesia, lluites contra el buit amb la paraula plena. Qui escolta? Qui et demana? Ets tu sola en la nit dels poetes. OLGA XIRINACS
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olot. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olot. Mostrar tots els missatges

dimecres, 9 de desembre del 2009

L'INICI DE TOT



Era la primera vegada -sempre hi ha una primera vegada per a tot- que enviava un poema per a participar en un concurs de poesia. Va ser un dels 14 seleccionats com a finalistes. No va guanyar però per a mi va suposar l'entrada a un món nou.
L'havia enviat al IX CERTAMENT DE POESIA BREU de l'Esplai d'Olot.
El premi es va lliurar el 9 de febrer de 2009.
El poema està inspirat en un quadre del pintor romàntic alemany Caspar David Friedrich. Representa una escena en un penya-segat de la costa danesa. Des de molt jove m'havia interessat per aquesta pintura. Jo l'he reintrepretat com he volgut.
Més informació sobre el quadre en
http://es.wikipedia.org/wiki/Los_acantilados_blancos_de_R%C3%BCgen


Aquest és el poema finalista:


SENSACIONS (LES ROQUES BLANQUES DE RÜGEN)

Rebutjat pel mar, oblidat pel temps,
contemple des del penya-segat amb ulls cansats
l’escuma impol•luta que a poc a poc
s’acosta als meus esquifits pensaments.
Cants de sirenes oblidades per la història
s’apropen a les meues orelles
i em ric del món i de la bolla.
Onades d’albatros m’envolten en núvols
i trasbalsen els meus sentits.
Crits ensordidors ordeixen un parany de sensacions
que atabalen el meu cervell.
El faig m’acull amb les seues mans de temps
i m’ofereix fruits plens de benastrugances
que jo rebutge.
Les roques blanques malfien de les meues intencions
i lliguen els meus peus a la vida.
Un pensament deslleial s’escapa del meu seny.
Mentre, el meu germà bivitel•lí, alié a les meues sensacions,
recull flors de belladona amb la tranquil•litat
del qui posseeix el temps a cabassos.





I aquest és el quadre de Friedrich en el que està inspirat: