[A L'ESPIGÓ...]

(Imatge pròpìa)

A l’espigó roques que parlen amb

els pescadors, estàtues de la calma.

Davant, la mar. El moviment etern.

amunt, avall, torturant l’espigó.

 

Els pescadors llencen l’ham, mentre llig.

Molt sovint nens, els fills amunt, avall

entre el rocam. Amb calcer, por dels vidres.

Amb la remor, bellesa imaginaria.

 

No pesquen mai, només vénen i miren,

tanquen els ulls, passen calms els diumenges

Planyen la mar. Jo també cloc els ulls.

 

Aquesta mar només té la remor

i l’horitzó. Cloc els ulls, mire enllà.

Amb la remor imagine bellesa.

 

Pau Sif

Tríptic d'un carrer

Eliseu Climent Editor, 2005  

Més sobre l'autor, ací i ací. 

EL TEMPRADOR

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

 EL TEMPRADOR

L'aüc dels pianos si el temprador s'endinsa sota la valva

Escolta el cor de melodies primigènies,

passions de caragoles deportades,

bibelots en armadies de randa ala deriva,

desafinades potències.

Ho sents?

Cloqueigs de vori escandallen la mar,

però només els dits del temprador

coneixen l’eco de les ones.

Pau Sif

Arnes

AdiA Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací 

DESTRAL

(Imatge no identificada presa de la xarxa)

DESTRAL

El sol d'hivern quan s'han obert els núvols. 
Destral sobre les cases blanques. 
El puig i el monestir sota el plom i els primers llamps. 
Apaga els aparells. 
Ja arriba I'oratge que escau. 
No digues res a l'ascensor quan ploga finalment, 
no deixes cap missatge dins de les taronges. 
Ha gelat tard i estan totes obertes, 
buides de suc com si un colp de destral.

Pau Sif

Arnes

AdiA Edicions, 2016

Més sobre l'autor, ací i ací